L'actualitat religiosa des de Catalunya

 El moviment francès del Maig-68 ens va deixar una frase que ha quedat gravada en la memòria històrica de la nostra generació: “Siguem realistes, demanem l’impossible”, frase de, d’alguna manera, queda reflectida en el moviment de protesta que en les darreres setmanes ha omplert gran nombre de places públiques de l’Estat Espanyol.

Sembla que la banda terrorista ETA està a les acaballes. La pressió de la policia, la contínua detenció dels seus caps més representatius i el cansament dels seus simpatitzant al País Basc, l’han deixada en un estat de debilitat extrema. Però no ens enganyem. Encara tenen les dents prou esmolades per donar una mossegada més al cos martiritzat de la societat basca o a les forces de seguretat de l’Estat.

M’ho va dir un pastor francès en referència al control de la velocitat dels cotxes :  "Superar els límits de velocitat en carretera, o en els carrers de la ciutat, només és pecat si t’enganxen”. Evidentment era una broma. Primer, perquè la frase no s’avé amb el nostre tarannà i, segon, perquè parlar de pecat en aquest context - i també amb molts altres en que ho fem- no té gaire sentit.

L’Arquebisbe de Burgos s’ha expressat amb rotunditat parlant de la nova llei de l’avortament. Aquesta llei –ens diu- no es una llei ja que “ningú no té dret a eliminar un innocent. Per això no obliga. Més encara, exigeix una oposició frontal i sense excepcions.” La seva aplicació a l’estat espanyol ja ha destruït, al seu criteri, l’equivalent a la població de tres grans ciutats.