L'actualitat religiosa des de Catalunya

(Samuel Gutiérrez/Catalunya Cristiana) Amb humilitat, fugint de la temptació de fer-se, perquè sí, l’original, l’artista català Josep Cárceles (Barcelona, 1957) confessa a mitja veu que la seva és una obra en quatre dimensions. Sí, en 4D, perquè, per a ell, tan important com les tres dimensions físiques és la quarta dimensió: la dimensió temporal. En aquest temps de pensament feble, gairebé líquid, on l’art és sotmès sovint a les més baixes passions, les obres de Cárceles, a mig camí entre la pintura i l’escultura, són obres agosarades que, per la seva naturalesa i sobretot pel seu fons, volen transcendir el temps… Obres que van més enllà, que interpel·len, que sacsegen, que cerquen en l’espectador un diàleg a cor obert que mai no el deixarà indiferent. Josep Cárceles esdevé així l’artista de la profunditat, del volum, fins i tot es podria dir que de l’esperit, a la recerca sempre d’un valor afegit que atorgui a les seves obres una empremta d’eternitat.

En aquesta llarga trajectòria artística que va començar amb només 8 anys, Cárceles es reconeix abans que res com a missatger. «Sóc un missatger —assegura— entregat totalment a la meva obra perquè aquesta pugui transmetre els valors que tots tenim arrelats ben endins però que no sempre afloren a la nostra superfície: fraternitat, pau, amor, respecte…» En el fons d’aquesta crida artística que ell viu clarament i sense embuts com a vocació hi ha una fe ben arrelada, viscuda en família i en comunitat, que l’empeny a anunciar amb les seves obres la Bona Nova de Jesús: «Em sento com un apòstol, un catequista que evangelitza amb el seu art.» I afegeix: «Sóc un artista molt simbòlic, però no barrejo coses rares: la meva inspiració és la Bíblia, la Santa Mare Església i els pares del desert…» Així i tot, no defineix el seu art com a religiós, sinó més aviat com a espiritual. «M’agrada pensar que els meus relleus escultòrics, alguns de mida monumental, són els retaules del segle XXI, plens de simbologia i missatge, i a vegades fins i tot amb un to una mica reivindicatiu.» En la seva obra no falten referències contínues a la vida, el silenci, la creu, el cosmos, la felicitat… Algunes destaquen per la seva bellesa visual, o pel seu equilibri, mentre que altres criden l’atenció, més aviat, pel seu to clarament reivindicatiu. És el cas d’obres com ara «Let me live», en contra de l’avortament, o «Eloi, eloi...», la prferida de Cárceles, que penja sempre que pot a les seves exposicions per reivindicar la presència pública dels crucifixos. L’artista, però, per tal de respectar la pròpia natura de l’art abstracte, no sempre ofereix tots els nivells d’explicació. Vol deixar a l’espectador el repte d’interpretar cada obra, que es deixi interpel·lar, que sigui l’obra la que parli i dialogui amb ell: «L’obra fa la seva feina.»
 
Exposició a Barcelona
 
Amb més de 40 anys d’experiència en el món de l’art, amb temps més prolífics i d’altres no tant, Josep Cárceles viu actualment un moment dolç i de gran producció artística en la seva carrera. Acaba d’exposar a l’antiga capella de l’Hospital de Malgrat de Mar, municipi on té el seu estudi, i des del 20 de setembre passat exposa una retrospectiva de la seva obra a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret. Entre exposició i exposició no deixa de «donar a llum» noves criatures, no només artístiques, sinó també literàries… Aviat publicarà el seu tercer llibre, on barreja el seu univers espiritual amb el món de l’art. «Per a mi l’art —afirma— és qualsevol expressió que desperta en contemplar l’obra els sentiments més nobles de l’ésser humà, com ara l’amor, la bellesa, la il·lusió, la pau, la dolcesa, la tendresa, la transcendència… L’art ha de fer elevar l’esperit de les persones. Si una obra artística no desperta aquests sentiments, no és art, és un objecte.»
En el seu cas, perquè tot això sigui veritablement possible, Josep Cárceles creu que la inspiració ha de venir de dalt. L’artista català es declara un enamorat del número tres, que per a ell representa la Santíssima Trinitat. «En gairebé totes les meves obres hi tres elements idèntics que la representen.» És això el que la fa vibrar i viure… Per això són obres que tenen ànima, que bateguen amb un cor invisible i que deixen en l’espectador una inesperada sensació de pau. Josep Cárceles és l’artista de la Santíssima Trinitat. Un pintor d’icones modern amagat sota una mirada d’infant, entusiasta i encesa de foc. És el seu secret, la força que fa possible tota una paternitat artística que a Cárceles li agrada englobar sota el nom de Creacionisme. «Tot és creació pura —acaba dient— amb els elements, les corporeïtats, les formes… No són, simplement, obres singulars sinó que s’emmarquen dins d’un nou moviment en la filosofia de l’art.» 
 
Samuel Gutiérrez. Text publicat a Catalunya Crsitiana.