(Jordi Llisterri –CR) Ara fa 50 anys que amb l’aprovació de la constitució Lumen Gentium (n. 29) el Vaticà II recuperava la figura del diaconat permanent. Ministres de l’Església que poden estar casats i que poden celebrar alguns sagraments com el baptisme, el matrimoni o les exèquies. I sobretot un ministeri que té una dimensió de servei.
Avui ens sembla prou normal, però l’aprovació no va ser fàcil i durant el Concili “hi van haver debats molt forts perquè per primera vegada es plantejava ordenar persones casades”. Va tirar endavant, entre altres, amb el suport de personalitats com el cardenal Narcís Jubany, que després de defensar-ho en les sessions conciliars en van promoure la seva aplicació a tot Europa.
Així ho explicava el diaca Aureli Ortín en la presentació del llibre La renovació del ministeri diaconal en el 50 aniversari del Concili Vaticà II, publicat en català i en castellà pel Centre de Pastoral Litúrgica (CPL). Un llibre que ajuda a omplir l’escassa bibliografia sobre aquest tema.
“El diaconat s’emmarca en la renovació de l’Església del Vaticà II”, explicava Ortín aquest dilluns a la Llibreria Claret. Però “és una temàtica oberta” que encara avui genera interrogants dins de l'Església. De fet, tot i que avui hi ha 42.000 diaques permanents, la meitat de les diòcesis del món no en tenen. A més, la seva presència és gairebé testimonial en les esglésies d’Àfrica o d’Àsia.
Ortín també ha destacat el paper rellevant que té la dona del diaca en aquest ministeri. Tant és així que “si la dona no ho autoritza i per escrit, el bisbe no pot ordenar un diaca”. Precisament, la relació entre el sagrament del matrimoni i del diaconat, ja va ser un tema d’estudi que va publicar fa pocs anys Montserrat Martínez, casada amb Aureli Ortín.
De fet ser diaca no és fàcil. Per això Ortín ha remarcat la dificultat de mantenir sempre l’equilibri entre els diversos fronts que ha d’atendre un diaca: “L’equilibri en l’exercici ministerial, l’equilibri familiar, l’equilibri professional o l’equilibri personal... tot això és molt difícil”.
El diaca no vol manar
El llibre ha estat presentat pel teòleg Salvador Pié, que va dirigir la tesina d’Ortín sobre aquest tema. També ha remarcat el paper del cardenal Jubany en l’expansió del diaconat, ja que Barcelona va arribar a ser la diòcesi d’Espanya amb més diaques permanents.
“Jubany creia que no s’havia de veure el diaca com un segon vicari de la parròquia, sinó com aquell que té una responsabilitat de servei donada pel bisbe”, ha explicat Pié. Però en canvi, sovint s’ha vist el diaca com una figura subordinada als capellans: “El diaca no està per sota del capellà, sinó al costat dels bisbes i dels preveres”.
Per Salvador Pié, els diaques permanents aporten dues dimensions noves en les quals l’Església encara ha de fer camí. D’una banda, pel fet d’ordenar persones casades i amb vida familiar. Un tema que també pot aportar llum al debat del Sínode sobre la família.
I, d’altra banda, la dimensió de servei. No d’autoritat, “una paraula que mai no es fa servir en el Nou Testament ni en el Vaticà II”. El diaconat “està al servei, no vol manar” i això “ajuda a reinterpretar el context del ministeri ordenat de bisbes i preveres com a servei, com a diaconia”. Un tema que també pot ser interessant “en el moment actual en què el papa Francesc dóna més relleu a la dimensió de servei”.
En definitiva, un diaconat que no ha de ser vist com una manera “de suplir capellans on no n’hi ha”.
La presentació del llibre l’ha tancat el president del CPL, el teòleg Jaume Fontbona. Ha remarcat que “el CPL des del principi ha cregut amb el diaconat permanent”, i que, a més, durant molts anys el va presidir un diaca permanent, Josep Urdeix.
Fontbona també ha explicat que “una de les raons per editar el llibre ha estat el zel amb el que viu el diaconat l’Aureli Ortín”. Una afirmació que s’ha posat de manifest quan en la seva intervenció Ortín no ha pogut contenir l’emoció recordant les persones que han fet possible que avui l’Església disposi del servei dels diaques permanents.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.