Ouellet, nou responsable de l’elecció de bisbes

(Marta Nin / CR). Allau de nomenaments claus al Vaticà. Aquest dimecres Benet XVI ha fet públics diferents relleus en llocs claus de l’administració vaticana.

El més important és sens dubte el del nomenament del cardenal canadenc Marc Ouellet com a Prefecte de la Congregació per als Bisbes, el dicasteri que s’ocupa de l'elecció dels bisbes de totes les diòcesis del món. Fins ara, des de feia deu anys, el cap d’aquest dicasteri era el cardenal italià Giovanni Battista Re, un eclesiàstic de cúria romana que al llarg de la seva carrera ha desenvolupat sempre la seva tasca en llocs claus de l’engranatge vaticà. Des de feia mesos es comentava la propera retirada de Battista Re per límits d’edat i es rumorejava que el rellevaria l’arquebisbe de Sydney George Pell. Semblava tot fet per al nomenament de Pell, però l’escàndol dels abusos sexuals a l’Església li ha barrat el pas degut a una gestió poc clara d’aquest escàndol en terres australianes. Ouellet té 66 anys i serà determinant a l’hora de crear el mapa episcopal de la propera dècada. Creat cardenal l’any 2003 era fins ara arquebisbe del Quebec. Ratzingerià i conservador, té un tarannà afable i dialogant, tal com va demostrar en qualitat de relator en l’última Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes l’any 2008. Parla diferents idiomes, entre els quals hi ha el castellà. Presidirà també la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina, com el seu predecessor. Per les seves arrels quebequeses pot ser sensible a la qüestió nacional catalana.

En la mateixa jornada s'ha confirmat com a president del nou Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització l’italià Salvatore (Rino) Fisichella, de 59 anys, fins ara President de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, rector de la Pontifícia Universitat del Laterà i capellà del parlament italià. De perfil semblant al de Ouellet, Fisichella és conegut per les seves fermes posicions en qüestions ètiques i de moral, però l’any passat en un article a l’Osservatore Romano va dissociar-se públicament de l’actuació de l’arquebisbe brasiler José Cardoso Sobrinho, el qual va excomunicar els responsables de l’avortament realitzat a una nena de 9 anys violada pel seu padrastre. Aquest posicionament li va costar moltes crítiques a Fisichella en el si de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida i en ambients romans. Força present en els mitjans de comunicació italians, el cap del nou discasteri vaticà té una gran capacitat de diàleg.

A la Universitat del Laterà Fisichella serà substituït com a rector pel salesià Enrico dal Covolo, un nomenament que no tots els docents acaben d’aprovar pel fet que dal Covolo és aliè a aquesta Universitat. Membre de la Pontifícia Acadèmia de Teologia, fins ara era professor a la Pontifícia Universitat Salesiana i va dirigir fa uns mesos els exercicis espirituals de la cúria romana. Augmenta el nucli de salesians en llocs importants a Roma per obra del salesià amb més poder, el secretari d’Estat Tarcisio Bertone.

Pel que fa a la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, el nou president és l’espanyol Ignacio Carrasco de Paula, fins ara canceller del mateix dicasteri. Carrasco de Paula pertany a la prelatura de l’Opus Dei.

Un altre nomenament important de la mateixa jornada és el de Celestino Migliore com a nunci a Polònia. Migliore deixa el càrrec d’Observador Permanent a l’O.N.U després d’haver col.leccionat algunes relliscades en les seves declaracions públiques. Encara no és oficial el nom del seu successor a l’O.N.U.

Per últim, tot i que la Santa Seu encara no ho ha fet públic, el cardenal Walter Kasper, president del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians, deixarà el seu càrrec al juliol i serà succeït pel suís Kurt Koch, bisbe de Basilea, el qual ho ha comunicat a la seva diòcesi en una carta publicada en la diada de sant Pere i sant Pau. Kock, de 60 anys, té una àmplia experiència en el camp interreligiós, especialment en el diàleg amb els protestants.