(Direcció General d'Afers Religiosos) Una antropologia original i fecunda, molt pràctica i cristiana. Així defineix la proposta de Lluís Duch, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, monjo de Montserrat, antropòleg i teòleg, la primera tesi doctoral dedicada monogràficament al seu pensament. Es tracta d'un estudi del sacerdot Elies Ferrer que porta per títol 'La centralitat del llenguatge en l'antropologia de Lluís Duch: reflexió filosòfica sobre la noció d'emparaulament' i que ha rebut la màxima qualificació acadèmica per part del tribunal.
En l'acte de defensa de la tesi, Elies Ferrer ha ofert un esbós biogràfic de Lluís Duch i ha fet un recorregut per la seva obra, destacant alguns dels punts forts del seu pensament: l'excentricitat, la contingència, l'emparaulament, les estructures d'acollida, la coimplicació entre estructura i història, el símbol... Segons Ferrer, Duch parteix d'una acceptació joiosa de la finitud. Ferrer ha conclòs que la proposta de Duch és una antropologia original i fecunda, que esdevé una apologia de l'humà, que té el llenguatge com a eix i fonament, i que constitueix una antropologia molt pràctica i cristiana.
Lluís Duch és autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. La seva dilatada trajectòria intel·lectual també ha estat estudiada i reconeguda al llibre d'homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluis Duch. En el seu doble paper de president del tribunal i d'objecte temàtic de la tesi, ha lloat el treball i ha apuntat que era una tesi poc crítica amb ell mateix: “Jo ho hauria sigut més", ha declarat amb un punt d’humor.
La tesi d'Elies Ferrer ha estat dirigida per Joan Ferrer i Josep-Maria Terricabras. El tribunal ha estat integrat per Lluís Duch (president), Josep Manuel del Pozo (secretari) i Domingo Cía (vocal). L'acte de defensa, que va tenir lloc a la Universitat de Girona el passat 31 d'octubre, va comptar amb una representació notable del clergat gironí, encapçalat pel bisbe Francesc Pardo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.