(Emilio Hernando –Salesians) Les tres comunitats salesianes de Guinea –Siguiri, Kankan, Conakry– estan preocupades i inquietes pel progrés de l’epidèmia hemorràgica del virus de l’ebola al país. En aquests moments ens trobem en una recrudescència de l’epidèmia en les zones urbanes i rurals. A Conakry cada dia es donen més casos de malalts/es i de morts/es per causa de l’ebola.
Es veuen cada dia al pati de l’hospital de Donka, situat al bell mig de Conakry, noves tendes de campanya que s’instal·len per acollir nous malalts. També hem de dir, però, que una part de la població s’entesta a dir que és una qüestió política o bé que es tracta d’un virus importat pels blancs, o que el virus no existeix, que és una pura invenció, bruixeria o enverinament.
Nosaltres aprofitem totes les trobades amb els nostres fidels: les misses dominicals, les misses a les comunitats CCB de cada barri, les reunions amb els diferents grups per parlar i sensibilitzar sobre aquesta realitat que actualment no es pot negar.
Actualment la vida a la ciutat de Conakry i a les altres ciutats de Guinea s’ha alentit: El nou curs encara no ha començat. Els més optimistes pensen que començarà el gener del 2015; moltes empreses han donat vacances tècniques als/les seus/ves treballadors/es; la majoria de joves no troben feina i l’atur ha crescut; si abans volaven a Conakry 40 companyies aèries, ara només en volen 3; els països de la subregió es neguen a acollir guineans pel fet de ser-ho; també hi ha un problema social afegit: el dels/les nens/es orfes a causa de l’ebola; observem també que fins i tot aquelles persones que s’han guarit d’ebola són estigmatitzades i acomiadades de la seva feina; el govern guineà ha perdut credibilitat als ulls de la població; ha augmentat el problema de la seguretat a la ciutat; els controls a les fronteres no són prou rigorosos –la prova: el cas del jove guineà que va viatjar a Senegal i el cas de la nena que va viatjar amb la seva àvia a Mali–
L’arquebisbe de Conakry, Monsenyor Vincent Coulibaly, juntament amb Càritas, ha recomanat algunes mesures preventives de cara a l’epidèmia, que poden ser útils també pels països veïns: Rentar-se les mans amb aigua i sabó en els moments clau que segueixen: abans dels menjars, després d’anar al vàter, abans de cuidar un/a nen/a, abans d’entrar a l’església per evitar qualsevol contaminació a través del contacte de les mans; netejar regularment les habitacions de la llar i desinfectar lavabos i vàters amb lleixiu; abstenir-se de donar-se la mà; evitar donar la comunió directament a la boca; deixar les cures dels malalts en mans dels/les sanitaris/es especialitzats/des o de la Creu Roja.
Càritas guineana ha posat a disposició de les parròquies un lot de sabons i ampolles de clor per ajudar els/les més pobres dels nostres CCB dels barris. Fins ara no s’ha donat cap cas d’ebola a la nostra parròquia. La gent viu aquesta crisi amb serenitat i calma. Els/les nens/es i els/les joves vénen cada tarda amb normalitat a jugar al pati del Centre Don Bosco, també ho fa el grup que ve a aprendre danses tradicionals guineanes.
Com sempre ha fet l’Església, en aquest cas d’epidèmia i crisi confiem en la misericòrdia de Déu i reforcem doblement la nostra fe i el nostre fervor, tot implorant a Déu que allunyi de nosaltres aquesta epidèmia. Igualment, en el mes del rosari, confiem en la benevolència de la Mare de Déu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.