Vés al contingut
Catalunya Religió

(David Casals –CR) Són les 21.22 hores i el sol tot just s'acaba de pondre a la Rambla del Raval de Barcelona. Comença un moment molt esperat pels musulmans: posar fi al dejuni que es fa tots els dies durant el mes del ramadà. Porten des de l'alba sense menjar ni beure, i aquest trencament del dejuni es fa normalment mitjançant un àpat comunitari, un 'iftar'.

"Molta gent es pensa que és un patiment", però aquestes hores de dejuni també poden ser viscudes com un "plaer" per part dels fidels musulmans, explica Muhammad Iqbal, de la comunitat islàmica pakistanesa Camí de la Pau, que està present al barri del Raval des de fa 18 anys.

D'altra banda, el portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, Muhammad Halhoul, explica la importància que té el dejuni en la vida del musulmà: no sols és una privació que permet "l'acostament a Al·là", sinó que a més, genera un sentiment de germanor i comunitat, ja que el practiquen tots els seguidors de l'islam amb independència de la seva procedència, gènere i condició social. "Durant el ramadà tots ens posem a la pell del descuidat", de la persona que és víctima d'exclusió, o d'aquella que no té res per portar a la boca, hi afegeix.

Halhoul i Iqbal van intervenir aquest dimarts al vespre en un acte que ja s'ha convertit en tota una tradició al Raval de Barcelona: l''iftar' comunitari que el grup interreligiós del barri amb la col·laboració de les comunitats musulmanes de la zona i la plataforma Tot Raval celebren al carrer, on es reparteix menjar i beguda a tota aquella persona que s'hi acosta.

Actes de format similar s'han anat estenent per la ciutat de Barcelona i també per molts municipis de la geografia catalana, i és una ocasió que tenen les comunitats musulmanes per donar-se a conèixer i trencar tòpics i estereotips.

Entre els assistents, la 'número 2' de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat, Carme Banyeres, que va destacar l'aposta que fa el Govern català per la convivència, els valors i el diàleg, i la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, que va dir: "És un dels actes que miro de no saltar-me mai".

Homs va dir que, en el cas del Raval, el diàleg interreligiós no va generar-se perquè ho demanés l'administració, sinó que ho van fer els creients i les bases fa gairebé 15 anys, i que la obligació que tenen els poders públics és donar suport a aquestes iniciatives.

També va estar present entre les files del públic una rabina que resideix a Catalunya, fet que va llençar un missatge de diàleg, entesa i convivència entre religions en un moment de tensió, arrel del conflicte militar a la Franja de Gaza.

L'acte també va servir per reconèixer a Núria Paricio, que durant més d'una dècada ha dirigit Tot Raval. Un moment especial de l'acte fou quan, just abans que el sol es pongués, a dalt de l'escenari situat a la Rambla del Raval hi havia moltes més dones que homes, entre elles, Banyeres, Homs i Paricio.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.