L'actualitat religiosa des de Catalunya

(Jordi Llisterri – CR). Deu anys després de constituir-se la primera agrupació d’entitats islàmiques de Catalunya, els grups d’aquesta confessió presents a Catalunya estan reorganitzant la seva estructura. La reorganització coincideix amb el procés de renovació del Consell Islàmic d’Espanya, que és l’interlocutor amb el govern central, i que ha d’escollir properament els seus representats a nivell autonòmic.

Dins d’aquest moviment, aquest dimecres a la tarda es va presentar a Barcelona la nova Federació Islàmica de Catalunya (FICAT), una federació impulsada pel Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, que va iniciar les seves activitats formalment l’any 2000. Tot i que el Consell Islàmic té relació amb més de 70 entitats, per ara la nova Federació està formada formalment per 30 comunitats islàmiques, totes elles reconegudes en registre d’entitats religioses del Ministeri de Justícia. La reorganització de les gairebé 200 comunitats reconegudes a Catalunya no està exempta de tensions.

En la presentació de la FICAT, el seu secretari, Mohammed Halhoul, va remarcar que aquesta nova federació neix des de Catalunya i que “és la primera iniciativa federativa iniciada a nivell català. N’hi ha d’altres, però són federacions estatals que tenen les seves corresponents seccions catalanes”. Tot i això, la FICAT renuncia a presentar-se com a l’únic interlocutor de la comunitat islàmica a Catalunya i es mostra “oberta a les altres federacions. Hi ha una causa comuna que és el bé i la presència de l’Islam”.

En la presentació també es va insistir en que la federació aplega comunitats de totes les procedències i no només del Marroc i que es defensa “un Islam correcte i un Islam moderat”. En el mateix sentit, el president de la FICAT, Larbi Cherki, membre de la comunitat islàmica de Cornellà, va afirmar que “tot el que pugui afavorir la convivència forma part dels nostres objectius”.

Entre els objectius fundacionals de la FICAT hi ha la formació d'imams, vetllar pel bon funcionament dels centre de culte i la seva regularització, promoure espais en els cementiris adaptats als rituals islàmics, assessorar en la gestió dels béns de les comunitats, impulsar un centre d’estudis àrabs i islàmics a Catalunya, i impulsar comissions sectorials com les de dones i de joves.

En aquest sentit, la FICAT es presenta com un instrument de continuïtat del treball del Consell Islàmic, especialment els congressos de dones que se celebren des de fa quatre anys o les jornades de portes obertes dels centres islàmics que aquest dissabte es farà per cinquè any consecutiu a 40 oratoris de Catalunya. El Consell Islàmic mantindrà la relació amb Generalitat de Catalunya a través del conveni signat per quatre anys, però la FICAT vol tenir també una interlocució directa amb l’administració.

Mohammed Halhoul va remarcar especialment la continuïtat de la FICAT en “el compromís per la convivència, i la cohesió social que en un moment de restriccions demana una esforç més elevat”. “Ens hem compromés amb el nostre país, amb la nostra gent, amb Catalunya. Sempre reconeixerem el què Catalunya ens ha donat”, va dir per tancar la roda de premsa.