"Déu es fa present en el silenci del teu cor"

Dij, 22/04/2010

A la mort del pare José Moratiel, a la Cadena Ser de la Catalunya Central es va començar a fer en el programa Punt de trobada, que dirigeix sor Lucía Caram, dominica de Manresa juntamente amb la germana Vinyet Estalella, dominica de l’Ensenyança, un espai de silenci: cinc minuts llegint els textos de Moratiel, en català, perquè els oients poguessin gaudir d’un espai per a la reflexió i la pregària. Després de 100 programes, i per petició dels oients, ara es publica l’audiollibre El silenci, company de camí, editat per Claret.

Qui era José Moratiel?
José F. Moratiel era un dominic nascut a Santa Olaja de Eslonza, província de Lleó el 17 de març del 1936, que va iniciar unes trobades de silenci i de recerca interior. Durant molts anys es va dedicar a viatjar per diferents indrets i espais interiors i geogràfics, buscant quelcom més profund que el cremava per dintre i que no acabava de trobar.

En aquesta recerca no es va tancar a res, i va anar sense prejudicis ni expectativas al cor d’altres tradicions religioses i espirituals, tot desitjant sadollar la set insaciable que el cremava per dintre. Es va endinsar en l’experiència espiritual de sant Ignasi de Loiola, fent els exercicis d’un mes de durada; va fer
l’experiència del silenci a través de la pràctica zen i, en contacte amb mestres espirituals, va incorporar al seu itinerari vital l’experiència mil·lenària d’Orient I les pràctiques més habituals per meditar: el ioga, el tai-txi, la respiració. Més tard, va redescobrir els seus germans dominics, els místics alemanys, especialmente el Mestre Eckart i Juan Taulero, I va beure, amb ells, de les fonts de l’autèntica espiritualitat dominicana.

I sense voler res, «va fer escola» iniciant un camí en itinerància constant, escoltant, creant espais d’interioritat, fent silenci, i ajudant les persones a silenciar-se i a deixar emergir la pau, la innocència i la plenitud. I va fundar l’Escola del Silenci, que té seguidors arreu del món.

Què s’hi aprèn en aquesta Escola?
En aquesta escola aprens que és important el silenci, donar-te un temps senzillament per ser, senzillament per estar, senzillament per no fer res. I aquest silenci et permet adonar-te de la vida que portes dins, del que batega en el teu interior. Sovint t’adones de tot l’enrenou que portes... i et neguiteges. És aleshores que aprens que l’important és viure ara i aquí. En el silenci s’aprèn presència, en el silenci podem reposar en l’alè que ens dóna la vida, en el silenci tot es va asserenant. La vida és un do, se’ns ofereix cada dia, a cada instant, en cada trobada; i si estem atents tot ens porta un missatge. Quan un viu el present, gaudeix de tot el que fa.

Des d’aquí també aprenem a viure en confiança i a acceptar els nostres límits. Tots portem dins allò que necessitem per viure, per ser feliços, i en el silenci se’ns va desvetllant, se’ns va donant a conèixer aquella llum que ets per dins, aquella bondat que ets per dins, aquell amor que ets per dins... I se’t revela la presència de Déu que sempre t’acull, que sempre t’acompanya, que sempre et convida a viure amb plenitud. En aquesta escola, tots som deixebles; en aquesta escola, cada dia comencem de nou; en aquesta escola hi ha el Mestre interior, el silenci, és ell qui ens va portant.

Al nostre món, amb tant de soroll, cal recuperar urgentment el valor del silenci? És imprescindible?
El silenci pot ajudar-te a recuperar el gust de les coses; adonar-te que tot se’t dóna gratuïtament i que pots donar-ho tot sense reserves. En el silenci, el teu cor es va tornant més acollidor. En la vida ens sentim moltes vegades fascinats per l’acció i, aleshores, desplacem el silenci, la pregària, la contemplació, però en la vida, no hem d’excloure res. En l’acció es desencadena l’energia i el coratge de la vida; el món necessita la nostra acció, el nostre treball. En el silenci podem experimentar la pau i la serenor que brollen del nostre cor, podem advertir que és dins on tenim la creativitat, on creixem des de dins. És dins on se’ns revela el misteri de la nostra vida.

Fa por el silenci? Per què?
Fa por perquè sovint vivim distanciats del nostre cor, i és una necessitat perquè ens ofereix la trobada amb nosaltres mateixos. En el silenci se’t faran presents moltes coses que potser pensaves que ja tenies encaixades o oblidades, se’t presentaran episodis tal vegada dolorosos o episodis que no has resolt, que has deixat per a un altre moment. I en el silenci vénen a tu. I sents el desconcert, la feblesa, la impotència, fins i tot la por o l’angoixa. Que n’és de bo aleshores, dir-te que aquell moment és
una benedicció, un senyal o un avís que et posa en alerta perquè et prenguis en consideració i facis camí de salut. En el silenci pots afrontar-ho amb una altra mirada, la mirada del Déu que t’acull, et perdona, t’estima, et dóna una nova oportunitat per tal que deixis enrere el teu petit món i t’obris a la vida que se’t dóna, que se’t regala en el silenci.

Com actua Déu en aquest espai?
Déu es fa present en el silenci del teu cor, de diferents maneres: a vegades amb una paraula; a vegades amb el silenci; a vegades com un somriure o una abraçada; a vegades com una llàgrima. Déu es fa present en el silenci del teu cor i et dóna allò que necessites. Pot ser que en un moment donat no ho entenguis, però ho entendràs. En el silenci un s’exposa a la força de la Paraula, a aquella paraula que pot anar ressonant, a aquella paraula que pot donar sentit a la nostra vida. En el silenci Déu va deixant la seva petjada, i tu et sents en bones mans.

Què pot passar a l’interior d’una persona que aconsegueix aquest silenci?
Una persona que aconsegueix el silenci és una persona en qui resplendeix l’amor, la bondat, la tendresa, la comprensió; contemplativa i compassiva, en qui tothom troba acollida; que sap descobrir i agrair el millor de si mateixa, que viu moguda per l’interior, pel que és essencial a la vida; és una persona solidària, tothom té cabuda en el seu cor i, a més, mena cadascú a descubrir i a viure amb el millor d’ell mateix; que viu el compromís de ser ell mateix i és transparència de Déu.