(Jesuïtes) La Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants, que aplega entitats com Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Càritas o MigraStugium, entre d'altres, va denunciar a Barcelona la vulneració de drets que pateixen les persones que es troben als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE).
En un acte celebrat el dilluns 15 d'abril a la seu de Cristianisme i Justícia es va presentar l'informe "Atrapados tras las rejas" elaborat per l'ONG Pueblos Unidos (del Servei Jesuïta als Migrants) que treballa al CIE d'Aluche, a Madrid, i que inclou també el treball realitzat per un grup de voluntaris de la Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants que està realitzant des de fa mesos visites als interns del CIE Zona Franca de Barcelona.
Quim Pons, jesuïta i coordinador d'aquest grup de voluntaris de Barcelona va parlar de la desesperació que pateixen els interns que acompanyen, molts dels quals es troben tancats sense haver comès cap delicte i tenen moltes dificultats per comunicar-se, obtenir informació de la seva situació legal i contactar amb el seu advocat. Pons va denunciar que s'interna persones sense tenir en compte les seves circunstàncies personals, fins i tot, en casos en què hi ha un arrelament demostrat. Els voluntaris també es troben amb moltes dificultats per a realitzar visites i acompanyament als interns. A Barcelona les entitats socials no poden entrar al CIE i els voluntaris ho han de fer com a particulars en el torn de visites de families i amics, cosa que limita molt les possibilitats d'accés. En canvi, a Madrid sí que es reconeix l'accés a les organitzacions socials.
L'advocada Cristina Manzanedo, membre de l'ONG Pueblos Unidos, va denunciar la falta de voluntat política per a acabar amb l'arbitrarietat i la vulneració de drets als CIES. Les entitats demanen des de fa temps un reglament de funcionament dels CIE i en aquests moments hi ha un esborrany però segons Manzanedo "és decepcionant", perquè no resol els problemes que hi ha, sinó que consolida el sistema actual, que prima la gestió policial dels centres i les mesures de seguretat i control per sobre dels drets de les persones. Manzanedo va explicar que hi ha propostes alternatives que es podrien implementar com facilitar el dret a la informació, instal·lar càmeres de videovigilància per evitar abusos o agressions, permetre i reconèixer l'accés de les ONG, atenció a la població més vulnerable, etc. En definitiva, considera Manzanedo, només es tracta d'adonar-se que dins el CIE no hi ha números, sinó persones amb nom i rostre.
La intervenció de Nani Vall-llosera, voluntària que visita el CIE de Zona Franca, va servir precisament per posar rostres i històries a la realitat que es denuncia. "Vem començar a fer les visites", va explicar Vall-llosera, "amb la missió fonamental d'acompanyar els interns, fer-los sentir que algú es preocupa per ells". En els tres casos que va presentar aquesta voluntària, es va trobar amb persones molt angoixades, amb moltes dificultats per comunicar-se, que patien per la seva família i també per la pròpia salut. Alguns d'aquests interns van expressar-li haver estat víctimes o testimonis d'abusos i agressions, així com de patir condicions molt precàries pel què fa a la higiene i a l'assistència sanitària. Aquesta desesperació i angoixa per la incertesa que els envolta té un impacte molt fort en la majoria dels interns, que arriben a situacions límit com la d'autolesionar-se per intentar evitar l'expulsió. Vall-llosera va acabar la seva intervenció demanant mesures per a un control real del què passar dins dels CIE. "Els CIE ens fan ser una societat pitjor", va concloure.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.