(Josep M. Abella. Superior General dels Missioners Claretians. L’anunci ens ha sorprès. El Cardenal Jordi Mario Bergoglio és ara Francesc I, el Bisbe de Roma, l’Església que presideix en la caritat la comunitat de totes les esglésies, tal com ens dit en la seva salutació.
Abans del Conclave hem pogut llegir anàlisis i previsions fetes des de ben diferents punts de vista i inspirades per valors ben diversos. Algunes les hem trobades ben arrelades en una visió d’Evangeli i d’Església; altres ens semblaven néixer de la perspectiva del poder i de posicions de caire polític tant presents en altres tipus d’eleccions.
Ara rebem la notícia de l’elecció del nou Papa amb goig i esperança. Em vaig trobar personalment unes quantes vegades amb el Cardenal Bergoglio quan era arquebisbe de Buenos Aires, tant a casa seva com a Roma, durant el Sínode sobre l’Eucaristia. El vaig trobar sempre proper i senzill. M’han fet reviure aquestes trobades alguns detalls de la seva salutació des del balcó de la Basílica de Sant Pere aquesta nit. Ha començat amb una salutació que entén tothom: “Bona tarda”, s’ha presentat com a Bisbe de Roma i ens ha fet entendre que és part del ministeri d’aquest Bisbe el presidir en la caritat totes les esglésies, ens ha demanat que preguéssim perquè Déu el beneís i s’ha inclinat davant el poble que pregava per ell. Ha recordat el seu predecessor i amic, el Papa emèrit Benet XVI, i ens ha invitat a tots a recordar-lo. Ens ha parlat d’un camí que cal fer junts, pregant els uns pels altres, ajudant-nos els uns als altres i construint fraternitat en el nostre món. Ens ha promès que anirà a pregar per nosaltres a la Mare de Déu i ens ha beneït. Ha acabat la seva salutació, amb un “Bona nit” senzill i cordial.
Francesc I - el nom ens parla de desig d’arrelament profund a l’evangeli- arriba a Roma amb la seva experiència llatinoamericana. Una església que va ser pionera en l’aplicació del Concili Vaticà II i que, a través del seu Magisteri, ha inspirat el caminar de moltes altres Esglésies. L’opció preferencial pels pobres i el compromís per la justícia, la centralitat de la Paraula de Déu en la vida de les comunitats cristianes i molts d’altres aspectes han anat forjant un nou model d’Església que serà certament present en el ministeri del nou Papa.
He sentit a dir que la seva vida com a Pastor de l’Església de Buenos Aires ha estat marcada per una gran senzillesa i per una pregona espiritualitat. Espero que pugui seguir sent ell mateix en aquesta nova posició on l’ha col·locat la decisió dels Cardenals. No sempre deu de ser fàcil pels condicionaments que acompanyen la seva nova responsabilitat.
El nou Papa és un religiós jesuïta que compren la necessitat d’una profunda comunió de tots els carismes i formes de vida cristiana en l’Església. Tot això ens ajudarà créixer a tots en el seguiment de Jesús i en la missió evangelitzadora.
Si el pogués saludar personalment li demanaria que sigui un pastor que susciti esperança en el món i en l’Església, que ens ajudi a crear una Església dialogant amb la cultura i les cultures, amb les altres Tradicions religioses i amb les altres esglésies cristianes i que ens empenyi a créixer en un diàleg de vida amb els pobres. Li diria que estem disposats a treballar per una més gran transparència en l’església, en les seves institucions i en el seu funcionament, que el recolzarem en tot el que calgui. Li explicaria el desig que tenim d’una església amb més espais de participació en totes les seves institucions per les dones i els joves.
Gràcies, Papa Francesc I, per haver acceptat aquest encàrrec pastoral. Pots comptar amb nosaltres per a continuar proclamant l’Evangeli en el món d’avui.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.