Quan el papa parla català

(Marta Nin) – A l’expectativa de rebre el papa a Barcelona, quan es va fer l’anunci oficial de la visita els periodistes van preguntar al cardenal Lluís Martínez Sistach si esperava que el papa parlés en català. L’arquebisbe només va dir que si ho feia seria benvingut i que, en tot cas, no seria la primera vegada que Benet XVI parla en català.

En realitat, no va ser fins que Joan Pau II va pujar al soli pontifici, que el vicari de Pere va entendre que calia fer servir alguna altra llengua a part de l’italià en les seves al·locucions. Això també es va fer evident en la proliferació dels viatges papals. En aquest sentit, va marcar una fita l’estada a Catalunya de Joan Pau II l’any 1982. En aquella ocasió el pontífex es va adreçar públicament i per primer cop en català als fidels. Dos anys més tard, el 25 de novembre de 1984, Joan Pau va fer servir per primer cop el català des de Sant Pere, en ocasió de la beatificació del pare Josep Manyanet. Però potser el moment cabdal va ser el 16 de juny del 1993, a la plaça de Colón de Madrid, quan Wojtyla va canonitzar Enric d’Ossó –fill de Vinebre- i va dir tres paràgrafs de l’homilia en català. Ho va aconseguir l’aleshores bisbe de Tortosa, Lluís Martínez Sistach.

Al llarg dels anys s’ha pogut constatar que, tret de les salutacions solemnes de Pasqua i Nadal, el papa s’adreça en català als fidels quan és necessari, si se li demana. És evident que tot això no depèn directament del pontífex. Es tracta de demanar-ho a l’organisme competent de la cúria romana. Una petició que el cardenal Sistach també va fer recentment quan a Mataró es va beatificar el doctor Samsó i a la qual el Vaticà va accedir: Benet XVI va al·ludir després en català a aquell acte des de Sant Pere. Era el tercer cop que el papa alemany feia servir el català. El primer cop va ser el 29 d’octubre de 2005, en ocasió de la beatificació dels màrtirs d’Urgell, rere la sol·licitud del bisbe Joan Enric Vives.

La segona vegada va ser el 7 de juny de 2006, durant una audiència general en la qual va saludar els membres del programa de TV3 “Signes dels Temps”, que aleshores celebrava vint anys. En aquell cas, es va aconseguir gràcies a la voluntat del director del programa, Francesc Rosaura, i a la sol.licitud de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Una petició que, en canvi, no devia tramitar el bisbat de Vic per a la canonització de Francesc Coll a Roma l’any passat. Aleshores molts fidels es van lamentar de la nul·la rellevància donada al català en tots els actes lligats a la canonització a Sant Pere. Possiblement el bisbe Romà Casanova té una altra sensibilitat i no devia considerar necessari que el català tingués cap presència per a aquell esdeveniment.

Així, es pot esperar que el papa parli en català a la Sagrada Família, però tothom mirarà amb lupa quin pes i quin relleu s’hi dóna.