L'actualitat religiosa des de Catalunya

La Facultat de Teologia de Catalunya va acollir, el dimecres 3 de març, una jornada acadèmica en què va participar el prefecte de la Congregació per al Clergat, el cardenal Cláudio Hummes. Sota el títol El ministeri presbiteral, esperanza per al món, la jornada va comptar amb la presència de gairebé tots els bisbes de Catalunya i també de nombrosos sacerdots. En la seva intervenció, Cláudio Hummes va recordar els objectius que el papa Benet XVI va marcar per a aquest Any Sacerdotal, que durarà fins al proper 11 de juny: «Afavorir l’interès dels sacerdots en la perfecció espiritual, de la qual depèn sobretot l’eficàcia del seu ministeri, i fer que es percebi sempre la importància del rol i la missió del sacerdot en l’Església i en la societat contemporània.» El cardenal Hummes ocupa el seu càrrec de prefecte des del desembre del 2006. Anteriorment, havia estat bisbe de Sant Andre (1975-1995), arquebisbe de Fortaleza (1995-1997) i arquebisbe de São Paulo (1997-2006), sempre al seu país, el Brasil.

La seva estada a Barcelona ha coincidit amb l’anunci de la visita del Papa a Barcelona el 7 de novembre per consagrar el temple de la Sagrada Família. Com valora aquest esdeveniment?
Molt positivament. Enhorabona a Barcelona, a Catalunya i a Espanya per aquesta visita, que serà una font de gràcia! La presència del Sant Pare sempre genera una gran felicitat en la gent, en les comunitats cristianes i en les famílies. És una trobada única que confirma en la fe, consola en els sofriments i transmet el fort carisma de Benet XVI. A més, és una bona notícia pel fet que el Papa consagri la Sagrada Família, una obra única en el món. Vaig visitar el temple el 2 de març, tot just un dia abans que el cardenal Martínez Sistach confirmés la notícia, i vaig quedar realment impressionat. Artísticament,
és una obra extraordinària. L’estil d’Antoni Gaudí va encarnar, a més, tota una mística religiosa. Gaudí va viure la seva fe i va voler expressar-la en aquest gran santuari. Barcelona es mereix tenir físicament el Papa perquè la Sagrada Família és obra de tots, també dels creients de l’arxidiòcesi de Barcelona. Benet XVI, dins les seves reunions periòdiques amb els cardenals de la Cúria romana, ens havia manifestat ja, en les últimes setmanes, el seu desig de visitar l’obra mestra d’Antoni Gaudí.
 
Com a prefecte de la Congregació per al Clergat, què creu que està aportant l’Any Sacerdotal a la vida de l’Església?
Aquest Any Sacerdotal, convocat amb motiu dels 150 anys de la mort de sant Joan Maria Vianney, l’ha pensat el Papa sobretot per donar als sacerdots de tot el món una confirmació més gran del seu ministeri. A més, serveix perquè l’Església reconegui encara més tota la feina dels preveres, amb el seu testimoniatge de vida dedicada totalment al ministeri. Tot això també s’ha plantejat perquè els mateixos sacerdots rebin més suport i siguin esperonats a continuar endavant, especialment després de moltes notícies que s’han publicat en la premsa mundial sobre sacerdots que van cometre errors greus. Molts capellans, a més, se sentien ferits per la mala imatge que donaven amb això. El Sant Pare veu aquesta commemoració, d’altra banda, com una gran oportunitat per aprofundir més en la identitat dels sacerdots, cosa que ha de començar sempre amb una renovació de la vida espiritual, amb una espiritualitat forta, vigorosa i plena de l’Esperit. Aquesta també és la condició fonamental per a una eficàcia més gran del ministeri pastoral.
 
Quin balanç faria del que estan sent aquests mesos de commemoració a partir de la convocatòria del Sant Pare?
El Sant Pare considera adequat aquest any perquè la societat i l’Església vegin Ia nalitzin novament el gran treball, molt positiu, que fan aquests sacerdots. Cal recordar que els sacerdots són promotors de grans valors en la societat. En definitiva, l’Any Sacerdotal està ple d’objectius, i està sent molt ben rebut arreu del món tal com m’ha expressat el mateix el Sant Pare. Hi ha programades nombroses activitats als cinc continents, particularmente en les comunitats locals, sobretot arròquies, precisament on trobem el acerdot al costat de la seva comunitat. Es important, doncs, que també la comunitat
manifesti al sacerdot suport, afecte, pregària i col·laboració.
 
Com va enfocar vostè la seva intervención en la jornada de la Facultat de Teologia de Catalunya sobre la dimensió espiritual del sacerdot? En altres paraules, com presentaria vostè el prevere com una figura de dimensió espiritual i, alhora com una persona humana amb els seus defectes i les seves virtuts?
El sacerdot ha de reflectir el seu rostre en el de Jesucrist, el bon pastor. El Concili Vaticà II deia que el centre de l’espiritualitat del prevere és la caritat pastoral, que no és altra cosa que l’amor d’un pastor pel seu ramat. I ell ha de rebre aquest amor de l’Esperit Sant, perquè l’amor és un do de Déu. Ell és amor. Jo vaig basar la meva intervenció precisament en la idea que Déu és amor, en les seves tres persones (Pare, Fill i Esperit Sant) i en la seva intimitat. I com que nosaltres, els éssers humans, vam ser creats a imatge i semblança de Déu, també som cridats a estimar, un valor fonamental per a la identitat d’home i dona.
 
Quines qualitats humanes i espirituals són les més importants per a un bon sacerdot?
El sacerdot ha de tenir un gran amor a Déu i també a la comunitat dels creients, de la qual ell ha de ser cap i pastor. Aquesta capacitat d’estimar les persones i de donar fins i tot la vida per tothom, com va fer Jesucrist, és el centre de la vida espiritual. Òbviament això haurà de ser alimentat constantment per l’escolta de la Paraula de Déu. El contacte diari amb aquest gran missatge alliberador és fonamental per mantenir l’amor i la inspiració de bon pastor. Després també hi ha els sagraments, principalmente l’Eucaristia, que és el centre de la vida de l’Església i del sacerdot. El sacerdoci va ser creat per Jesucrist en el Sant Sopar, quan diu «feu això en memòria meva». Tot això té una gran força que ell ha de conrear per ser un bon pastor.
 
Sacerdoci i missió
 
El sacerdot també és un líder social, com els dirigents de les entitats cíviques o sindicals?
La identitat del sacerdot no està formada només per la dimensió espiritual o de santedat, sinó també per la missionera. És a dir, vetllar per aquesta relació íntima amb Jesucrist, amb Déu i amb els altres es manifesta en l’acció de portar l’Evangeli a la gent. En altres paraules, l’empenta missionera és essencial en la identitat sacerdotal. El sacerdot va ser consagrat per a la missió. És per això que ser missioner significa no només conservar la humanitat ja existent, sinó preocupar-se per anar a buscar els altres i portar-los l’Evangeli, especialment a aquells batejats que no van ser prou evangelitzats i que estan lluny de l’Església o simplement a aquells que no han estat evangelitzats de cap manera. Aquesta última missió està certament molt afeblida perquè ens hem preocupat de vegades molt per les comunitats ja existents. I el mateix Papa va dir, en una trobada amb els bisbes alemanys, que n’hi ha prou de mantenir els creients que ja tenim a dins, sinó que cal anar a buscar els qui s’han allunyat o els qui sempre han estat lluny.
 
Per tant, la missió del sacerdote és evangelitzadora, predicació de Jesucrist, donant a conèixer els seus ensenyaments i el seu missatge arreu del món. I és que el sacerdocio ministerial és una gran responsabilitat, la qual cosa requereix que tota la comunitat cristiana demani a Déu vocacions sacerdotals. L’any sacerdotal té també una càrrega vocacional? Com veu vostè la pastoral vocacional a Europa?
Certament ens manquen sacerdots. Això ho sap el Papa i ho sabem tots. S’ha produït, en els darrers anys, una davallada important tant en el nombre de sacerdots com en el de seminaristes. Un altre aspecte és que els sacerdots que treballen i van complint la seva missió en aquest moment difícil són d’edat molt avançada. L’edat mitjana tan alta significa que, potser els pròxims anys, si les coses continuen així, encara tindrem més dificultats. Òbviament sempre pot haver-hi un canvi radical, perquè Déu guia la història i també perquè la mateixa humanitat sovint modifica el seu rumb en determinats moments. De totes maneres, hem d’estar sobretot molt compromesos amb la pastoral vocacional.
 
Li agradaria que fos aquest el fruit més visible de l’Any Sacerdotal?
Sens dubte. Amb l’Any Sacerdotal, volem aconseguir que els joves vegin el gran valor que té el sacerdot, en primer lloc en l’aspecte religiós, com a ministre de l’Evangeli i dels sagraments per a la comunitat, i després també en la dimensió de promotor dels grans valors de la societat. El sacerdoci és una zarza mundial de promotors de la dignitat humana, la solidaritat amb els pobres, la llibertat, la vida, la pau i moltes altres realitats. La societat sovint se n’oblida. Els sacerdots són, en qualsevol cas, insubstituïbles dins l’Església. La fan funcionar en el decurs de la història. Podem dir que l’Església camina amb els peus dels sacerdots. Avui, doncs, val realment la pena ser sacerdot. Transmetre aquesta idea és el gran repte de la pastoral vocacional al món.
 
Què destacaria per als mesos que resten de l’Any Sacerdotal?
El Vaticà té una programació ja distribuïda per dies. A més, cada diòcesi i cada país té organitzats els seus propis actes. Des de Roma, no coneixem totes les previsions, però sabem que són moltíssimes activitats. Al Vaticà, els dies 11 i 12 de març, es va fer un Simposi Teològic Internacional dedicat a la identitat del sacerdot. D’altra banda, els dies 9, 10 i 11 de juny, tindrem la cloenda de l’Any Sacerdotal amb reunions, conferències i altres activitats. Esperem la presència a Roma, en aquests tres dies, de milers de sacerdots de tot el món, entre 5.000 i 10.000, així com nombrosos laics i laiques. El dia 11, el Sant Pare presidirà una gran concelebració amb tots els participants a la plaça de San Pere.
 
Parlem una mica de la Congregació per al Clergat. Quins són les seves competències a nivell mundial?
Tot allò que està relacionat amb els sacerdots i diaques, així com la catequesis i l’administració del patrimoni dels béns materials de l’Església. Per exemple, la nostra congregació ha coordinat i ha animat, a petició del Papa, totes les qüestions de l’Any Sacerdotal des de l’animació pastoral. Les congregacions vaticanes són, però, sobretot administratives i governatives. Per exemple, nosaltres ens fem càrrec dels conflictes, de les dispenses a preveres que deixen el ministeri així com d’altres situacions.
 
Els problemes d’abusos comesos per alguns sacerdots també passen per la Congregació per al Clergat?
Aquests temes específics, encara que ens afecten i també requereixen soviet la nostra participació, són competència directa de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, d’acord amb el compliment dels manaments sisè i novè.
 
Ignasi Miranda. Text publicat a Catalunya Cristiana.