Pere Casaldàliga va patir molt per haver marxat

(Carla Herrero Nebot/CR) “Pere Casaldàliga està molt content d’haver tornat a casa i poder acompanyar el procés de la causa indígena des de Sâo Félix d’Araguaia”, explica Josefina Ferrés, presidenta de l’Associació Araguaia. A més les amenaces s’han calmat. Assegura que Casaldàliga “va patir molt pel fet d’haver hagut de marxar sobretot per la incertesa de què passaria amb les terres i els indígenes mentre ell fos fora”. “Quan t’allunyes dels teus pateixes més”, comenta Ferrés.

Pere Casaldàliga ha estat amenaçat en diverses ocasions i mai havia acceptat marxar de casa. Aquest cop, però Farrés explica que la situació era diferent per diversos motius. En primer lloc no era l’únic amenaçat, gent de la comunitat també ho estava. I això el va fer decantar la balança. A més la policia va ser molt clara i només li va donar dues opcions: marxar o tenir seguretat dins de casa. En aquest punt el bisbe no va accedir. “Aquest cop la pressió va ser molt forta”, comenta Josefina Ferrés. Explica que “la decisió va ser consensuada amb la prelatura i la comunitat. Fins i tot algun polític brasiler amic seu li va recomanar que marxés”.

Casaldàliga està molt agrait al suport rebut i a la difusió de la causa. “Ha rebut mig miler d’emails i també moltíssimes cartes que encara no ha pogut obrir, de tot el món.”, explica Ferrés. A més, moltíssimes personalitats polítiques i religioses s’han solidaritzat amb ell. Farrés també parla del suport que han donat els bisbes catalans i brasilers tot i que desconeix si des del Vaticà hi ha hagut algun altre suport explícit.

“En Pere al Brasil és una refèrencia per les causes que defensa: els sense terra, la teologia de l’alliberament, les dones, els indígenes, ect. Són causes que no troben resposta a nivel polític però ell sí que en dóna i per això l’estimen tant”, explica Josefina Ferrés. Allà és un poeta reconegut que ha defensat amb valentia tot allò que creu i això l’ha ajudat a ser una personalitat més mediàtica. “La seva veu és un referent que no només té ressò allà, també el té aquí”, asegura Farrés.