Cultivar “l’art del conviure”

El Nadal serà una gran família –ancians, estrangers, vagabunds, famílies gitanes, infants…– unida pel lligam de l’amistat amb la Comunitat de Sant’Egidio. Asseure’s en una mateixa taula gent tant diversa, de diverses edats, procedències, religions i cultures esdevé una manera humana i original de cultivar “l’art del conviure”, tan necessari en la nostra societat. La taula del món ric s’allarga per a tothom amb un signe de solidaritat i concòrdia. La diversitat és una riquesa: la de compartir i alegrar-se amb qui és diferent.

Aquesta trobada no és un fet esporàdic: cadascú té el seu nom a taula i una història que es comparteix al llarg de l’any a través d’una relació d’amistat personal. Com en tot dinar de família s’acaba amb un gran brindis, un regal per a cadascú i les nadales. A taula no hi falta la típica escudella, els canelons, el pollastre rostit… Però el més important és que cadascú troba el seu nom i els seus amics.

A Barcelona es reuniran més de 1.000 persones a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor i en altres cinc indrets de la ciutat. El dinar també se celebrarà a Manresa i a Tarragona. Més de 500 voluntaris de totes les edats fan palesa la seva solidaritat aportant un regal, uns torrons, o preparant el menjar… i el dia 25 al matí, fent els darrers preparatius i servint el dinar.

El dinar de Nadal amb els pobres és una tradició de la Comunitat de Sant’Egidio des que el 1982 un petit grup de persones pobres van ser acollides al voltant de la taula el dia de Nadal a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Eren uns 20 convidats: hi havia alguns ancians del barri, amics nostres des de feia temps, que aquell dia s’haurien quedat sols, i alguns sense sostre que havíem conegut pels carrers de Roma.

Des d’aquell primer dinar el 1982, la taula ha anat creixent any rere any i des de Trastevere ha arribat a molts llocs del món, allà on hi ha la Comunitat.

Un Nadal extraordinari que l’any passat va acollir més de 150.000 persones en els cinc continents: gent que viu al carrer, en residències o en presons. Es tracta de molts amics que Sant’Egidio acompanya durant tot l’any i molts altres que se’ls uneixen per a aquesta festa.

La festa se celebra en esglésies, en cases, i també en residències d'ancians, en centres d'acollida de nens, de discapacitats, a les presons, als hospitals, i fins i tot al carrer. Perquè el sentit és portar la festa –fins i tot als racons més foscos, més freds, més perduts i oblidats–, convençuts que el Nadal és el dia més preciós de l’any, però que pot ser un dia trist per a tots aquells per a qui passa dificultats.