(Jordi Llisterri –CR). Austeritat. Aquesta és la política econòmica de l’arquebisbat de Barcelona segons ha explicat el delegat d’economia, Antoni Matabosch. Aquest dijous ha presentat les dades de l’arquebisbat de Barcelona en una roda de premsa coincidint amb la Jornada de Germanor que se celebra aquest diumenge i que cada any és una crida a ajudar al sosteniment econòmic de l’Església.
Les dades econòmiques de l’arquebisbat són semblants a les de l’any passat i com els darrers set anys aconsegueixen equilibrar els ingressos i les despeses: 15,6 milions d’euros. Però Antoni Matabosch ha remarcat que “no podem fer despeses extraordinàries” i com exemple ha explicat que “fa dos any que el sou dels capellans està congelat”. Actualment, un capellà a dedicació completa cobra 923 euros al mes en dotze agues.
L’austeritat també se centra en no fer parròquies noves que altres anys s’havien finançat amb permutes immobiliàries. També s’intenta treure rendiment a una seixantena d’immobles no parroquials, tot i que alguns estan cedits a entitats socials, amb lloguers reduïts o necessiten inversions per poder-los fer rentables. Alhora, els temples i locals de les 208 parròquies de l’arquebisbat “si que costa diners mantenir-los”.
Matabosch ha afegit que el patrimoni històric també “costa molts diners”. Actualment, estan en marxa obres de rehabilitació a Sant Just i Pastor, Santa Maria del Mar, Sant Pere de les Puel·les, La Mercè, Sant Pau del Camp i Santa Maria de Mataró. Alhora, en la Catedral la rehabilitació dels darrers anys ha costat onze milions d’euros. Tot i que la rehabilitació d’aquest patrimoni històric compta amb subvencions públiques, l’arquebisbat també hi ha d’afegir diners. Alguns d'aquest temples històrics s'estàn implantant cobrar entrada als turistes fora dels horaris de culte per aconseguir nous recursos per al manteniment dels edificis.
L’arquebisbat també ha notat una baixada en els ingressos provinents de les parròquies de barris més populars, però diuen que han estat compensats per altres parròquies que aporten més a l'economia diocesana.
En la roda de premsa i en el material promocional de la col·lecta de Germanor també es destaca l’activitat social que porten a terme les parròquies i com s’ha multiplicat arran de la crisi. Per exemple, l’any passat les parròquies de l'arquebisbat de Barcelona van lliurar aliments i roba a 195.723 persones.
En aquest sentit, el cardenal Lluís Martínez Sistach s’interroga en la carta dominical d’aquest diumenge: “què seria de les nostres ciutats i pobles sense el treball dels cristians de les parròquies, dels religiosos i religioses i d’altres institucions eclesials? I això en el camp de l’espiritualitat, de l’atenció als malalts i als ancians, als pobres i marginats, en el camp de l’ensenyament i de la cultura, etcètera. Serien unes ciutats i uns pobles molt més pobres i mancats de molts serveis que presta l’Església”. Per això, conclou que “l’Església catòlica contribueix eficaçment a crear una societat millor”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.