(Jordi Llisterri – CR). Aquest dissabte s’ha celebrat la vuitena jornada anual del Grup Sant Jordi, una iniciativa de debat transversal que va promoure el bisbe Joan Carrera. La caritat ha estat el punt de referència de la reflexió en un context de crisi econòmica i com a resposta des de la comunitat cristiana. Una Església que se sosté per la caritat.
“L’Església de Jesús es composa d’un poble que tendeix a estimar-se, fet que avui és més imprescindible que mai”. Aquesta ha estat una de les reflexions de l’historiador Juan María Laboa en una de les ponències de la jornada. Laboa, autor del llibre Por sus frutos los conoceréis. Historia de la caridad en la Iglesia ha remarcat la dificultat de ser realment fidels a la pobresa que predica l’Evangeli: “La gent gairebé no es confessa mai del pecat contra la caritat” i “parlem de la riquesa del Vaticà però pocs cristians reparteixen la meitat de la seva fortuna”. En aquest sentit, ha remarcat “la immensa capacitat que tenim de seleccionar i fer políticament correcte l’Evangeli”.
La ponència del germà de Sant Joan de Déu Miguel Martín també ha situat com a nucli del cristianisme la donació als altres en una societat que “som molt de fer-nos llàstima i no de compadir-nos”. Per Martín, davant dels eslògans en els que tots podem estar d’acord, és necessària la pràctica: “tot indica que no serem jutjats per la nostra ortodòxia, sinó per la nostra ortopraxis”.
Les intervencions han situat la caritat com un dels signes que pot fer més visible l’Església i amb la que es pot fer entendre. “L’Església com un espai de caritat on tothom sigui acollit”, ha definit Laboa, i ha lamentat en que durant molts anys no s’hagi comptat amb un laïcat preparat o que no s’hagi sabut donar-li suficient protagonisme.
Martín també ha parlat de “la caritat com un llenguatge universal” i ha alertat de que “no tot el Regne de Déu està en l’Església, ni tot el que fa l’Església construeix el Regne de Déu”.
La taula rodona que ha completat la jornada s’ha centrat en l’experiència concreta de caritat de cinc testimonis que ha deixat frases com que “La caritat no entén de fronteres, i al mateix temps la caritat és respectuosa amb tots els pobles” o que “El que tens de més és el que falta a un pobre”.
A la jornada de reflexió hi han participat unes 150 persones de diversos ambients eclesials i socials, entre ells Francina Alsina, Carles Armengol, Oriol Badia, Josep M. Benítez, Joaquim Brustenga, Miquel Calsina, Josep Maria Carbonell, Josep Maria Cullell, Oriol Domingo, Josep Maria Esquirol, Miquel Esquirol, Pere Fàbregas, Josep Maria Fisa, Eduard Fornés, Ignasi Garcia Clavel, Concepció Huerta, Eduard Ibañez, Marcel Joan, Josep Maria Jubany, Jordi Lòpez Camps, Josep Llunell, Albert Manent, Antoni Matabosch, Màxim Muñoz, Ramon Maria Nogués, Lluís Portabella, Manel Pousa, Felip Puig, Enric Puig, Xavier Puigdollers, Josep Maria Puigjaner, Francesc Rosaura, Peio Sánchez, Lluís Serra, Josep Vaquer, Caterina Verdera, Antoni Vives i l’arquebisbe Joan Enric Vives. També hi han assistit convidats de Madrid, del País Basc i del País Valencià com José María Aguirre, Jesús Bastante, José A. Badiola, Javier Baeza, Ramón Ibeás, Fernando Sanz, i Julio Silvestre.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.