Dia de la Reforma en plena crisi

(David Casals/CR) En temps de crisi econòmica, són molts els experts o els tertulians els que contraposen les societats catòliques amb un món protestant basat suposadament amb l’austeritat i el puritanisme. Coincidint amb el Dia de la Reforma, que fou el passat 31 d’octubre, ens preguntem: És realment així?

Respon Ignacio Simal, president de la mesa de l’Església Evangèlica de Catalunya i pastor protestant a L’Hospitalet, que en declaracions a Catalunya Religió diu: “Aquesta interpretació és, en part, un mite interessat que condemna ‘a priori’ a l’Europa del sud”.

“Que existeixen dos tarannàs davant de la vida és evident i possiblement provingui perquè Catalunya i l’Europa del Sud han sigut mediterrànies abans que catòliques”, o ortodoxes en el cas grec, assegura el doctor en teologia.

Per això, Simal està fermament convençut que ni Luter ni Calví ni cap reformador qüestionaria les prestacions per a un aturat de llarga durada ni diria que és un despilfarrador un usuari de la sanitat o els serveis socials públics. Un cop més, doncs, s’utilitza la religió per a fer política, conclou. “Per separar, i no per unir” als europeus, lluny del missatge d’igualtat i fraternitat que ell observa en els Evangelis.

Amb quins valors ens podem quedar els catalans d’avui de la reforma protestant? La importància de l’examen intern del creient, que no necessita d’intermediaris per obtenir la gràcia de Déu. El sacerdoci universal. La preponderància de l’Escriptura per davant de les tradicions, ja que en el protestantisme, no són necessàries les bones obres per obtenir la Salvació. A més, el fi de la iconoclàstia, la lectura directa de la Paraula i la pluralitat que porta intrínseca el Protestantisme des de fa gairebé 500 anys.

A la televisió pública catalana, com s'ha fet en els darrers anys, s'emetrà un culte especial per televisió coincidint amb el 'Dia de la Reforma', el dissabte 10 de novembre a les 11.00 hores per TV3, informa el Consell Evangèlic de Catalunya.

Moltes de les esglésies protestants de Catalunya celebren aquests dies un culte especial, on es fa memòria d’uns fets que van passar un 31 d’octubre de 1517, l’anomenat ‘Dia de la Reforma,’ i que van suposar un abans i un després en la història d’Occident: l’inici de la Reforma protestant.

Aquell dia, el monjo Martí Luter va penjar a les portes de l’església del castell de Wittenberg les ’95 tesis’, un document amb 95 afirmacions on qüestionava el comerç d’indulgències per part de l’Església Catòlica. Això és el que s'aprecia en la imatge que il·lustra aquesta notícia. Gràcies a la invenció de la impremta pocs anys abans, en pocs mesos el text va circular com la pólvora per tot el continent europeu.

La confrontació entre Luter i la jerarquia eclesiàstica es va saldar poc després amb un ‘cisma’, el d’Occident, a partir de 1521, després que negués a retractar-se públicament, com li exigia el Papa.

A continuació, apel·lant a diferències religioses, el Vell Continent queda immers durant més d’un segle amb les Guerres de Religió.

Mentrestant, al bàndol protestant, esclata la pluralitat, una de les característiques que l’identifiquen, amb l’aparició d’anabaptistes, reformats o presbiterians (que secunden les tesis de Joan Calví), l’Església Anglicana a Anglaterra i altres grups com quàquers o menonites.

Tots ells avui tenen presència a Catalunya. La Inquisició va reprimir els petits nuclis que van sorgir a Castella i Andalusia i que secundaven les tesis de Luter. Al 1868, coincidint amb la revolució de ‘La Gloriosa’, es produeix la ‘Segona Reforma’ a Espanya, ja que el canvi de règim permet a missions estrangeres introduir-se a l’Estat. Molts cops, fundaven esglésies i obra social, sobretot escoles.

Cada missió introdueix la seva tradició: metodistes, baptistes, assemblees de germans, anglicans, presbiterians en un principi. I en els darrers anys, moltes més denominacions: mennonites, quàquers, unitaris-universalistes (seguidors de les tesis de Miquel Servet), entre altres.

En qualsevol cas, el món evangèlic a Catalunya s’ha transformat radicalment en pocs anys. Si fa mig segle predominaven comunitats ‘històriques’, implantades a finals del segle XIX, de famílies autòctones que es van convertir amb el pas dels anys, avui dia són majoritàries les esglésies pentecostals.

El pentecostalisme s’origina fa un segle als Estats Units, coincidint amb tota una onada de moviments que sorgeixen llavors, com Testimonis de Jehovà, Adventistes, Mormons. És el denominat ‘avivament’ que poc a poc s’estén per tot el món. Aquest tipus de tradicions, amb un discurs molt conservador a nivell teològic, utilitza tota la força de la comunicació de masses per expandir-se, adaptant-se perfectament als ‘mass media’ mitjançant emissores de ràdio i televisió, telepredicadors, grups de música.