El Sínode i la necessitat d’un canvi i d’una adequació a les noves situacions del nostre món

(Salvador Pié - CR). Després de les intervencions a l’aula, la segona i última part del Sínode s’ha desplegat en dos moments. Primer el treball molt viu i dinàmic d’onze grups lingüístics per redactar unes proposicions operatives a presentar al papa Benet XVI,. Son les propostes que el papa té present en el Document corresponent a aquest Sínode que acostuma a publicar-se un any i mig després de la seva conclusió; per tant es tracta d’un text més intern del Sínode.

En segon lloc, la redacció en comissió i en plenari d’un Missatge al Poble de Déu sobre el tema del Sínode que té la missió de presentar les grans qüestions plantejades en forma de manifest.

Si algun resum significatiu es pot fer del Sínode està precisament en el preciós símbol que introdueix el Missatge a tot el Poble de Déu basat en la narració de la Samaritana i el seu encontre amb Jesús. En efecte, el Sínode s’ha adonat de la situació sovint de desert del nostre món –com la narració de la Samaritana-, qualificada justament com a “desertització espiritual”- i alhora de les recerques diferents de set i d’aigua que la saciï. L’encontre personal amb Jesucrist, descobert només a la fi de la narració, canvia la vida i fa possible anunciar-ho als altres.

En efecte, aquesta és la millor síntesi de l’experiència d’aquest esperat Sínode que ha partit d’una ampla consciència de la necessitat que té la missió evangelitzadora de tota l’Església d’un canvi i d’una adequació a les noves situacions del nostre món. És d’aquí d’on surt l’expressió de Nova Evangelització, dirigida particularment als batejats allunyats de la fe, però també concebuda com el nou ardor, la nova força i els nous mètodes que cal per evangelitzar avui.

Cal dir que aquest Sínode a la pràctica ha privilegiat la comprensió de la Nova Evangelització com a nou ardor, nova força i nous mètodes en la missió fonamental de la Església i així es pot veure en les 58 proposicions votades pel Sínode que es presenten al Papa. Aquesta és una enumeració que sintetitza el contingut de les 58 proposicions votades aquest dissabte.

Alguns punts més significatius de les 58 proposicions que es poden llegir integrament aquí.

5: L’objectiu és la renovació de la fe i la seva inculturació.

7: Unitat dels tres aspectes de l’Evangelització: l’ordinària de creixement en la fe; l’anunci als qui no coneixen Jesucrist i la nova evangelització dels batejats allunyats.

8: El testimoni en un món secularitzat; sovint com a “petit ramat” (Lc 12,32).

9: Importància de la proclamació primera –kerygma- i necessitat de fer-ne una síntesi.

11: Promoció de la Bíblia com a ànima de tot amb la Lectio divina.

12: Forta reafirmació del Concili Vaticà II, seguint la interpretació de papa Benet com una “reforma dins de la continuïtat”.

13: Provocacions del secularisme: la solitud i la manca de sentit; cal mostrar la veritat i bellesa de l’Evangeli.

14: Reforçar la funció reconciliadora i pacificadora de l’Església en el món.

17: Reprendre la relació entre fe i raó, amb els ‘preàmbuls de la fe’ (o condicions de possibilitat); que els teòlegs treballin per una teologia de la credibilitat i una apologètica (no polèmica i com a proposta).

20: La bellesa com a via per a la nova evangelització: “estimem allò que és bell”, diu sant Agustí.

22: Necessitat de l’auto-conversió dels propis bisbes, tot demanant perdó.

24: Recordar el Compendi de la Doctrina Social de l’Església per la presència cristiana a la societat.

25: Atenció a les grans urbs, ciutat i realitats urbanes tan diferents i sovint problemàtiques.

26: La parròquia: gran insistència com a lloc bàsic d’evangelització, però cal que ampliï molt l’horitzó.

27: Escoles i universitats: vetllar identitat i important coresponsabilitat de laics.

29: Proposta de que els Bisbes locals puguin instituir un ministeri del catequista; i importància del Catecisme de l’Església Catòlica i el seu Compendi, com a punts de referència.

30: Importància d’estudiar teologia com a ciència de la fe.

31: Reafirmar la importància per tota l’Església de l’opció preferencial pels pobres.

33: Que hi hagi a cada diòcesi almenys un lloc especial per a les confessions.

34: Rellançament del valor del diumenge, com a dia del Senyor.

36: Redescobrir la dimensió també contemplativa de l’evangelització.

38: Atenció especial renovada a la iniciació cristiana.

42: Anar cap a una “acció pastoral integrada” a cada diòcesi.

43: Reconeixement dels ‘nous’ moviments que han de ‘cooperar tenaçment amb la parròquia”.

44: Més dinamització de la presència del laïcat en el món.

45: Reconeixement especial de les dones pel seu paper decisiu en la nova evangelització.

46: La família: punt central i base de la nova evangelització; atenció als matrimonis ‘trencats’.

51: Els joves: importants...; referència al YOUCAT.

52: Testimoni important del moment de celebrar els 50 aniversari del Concili Vaticà II, amb presència del Patriarca Ecumènic de Constantinoble i l’Arquebisbe primat d’Anglaterra, unit a presències cristianes.

53: Continua important el diàleg interreligiós.

54: També el diàleg fe i ciència.

55: L’Atri dels Gentils, model de diàleg fe/cultura; les institucions educatives poden promoure’l.

56: La custòdia de la creació com a obra bona de Déu.

57: Cal vetllar la transmissió de la fe.

58: Maria: que per la seva presència l’Església esdevingui casa per molts i mare de tots els pobles.