L'actualitat religiosa des de Catalunya

Entrevista al pare Pedro Aguado, superior general de l'Orde de les Escoles Pies.
 
El mes de juliol passat, en el Capítol General celebrat a Peralta de laSal (Osca), el bilbaí Pedro Aguado va ser escollit nou superior general de l’Orde de les Escoles Pies, que compta amb gairebé 1.500 religiosos arreu del món. Substituïa al capdavant dels Escolapis el P. Jesús María Lecea, superior des de l’any 2003. Aguado és llicenciat en Teologia i Pedagogia, professor, pastoralista i educador escolapi. Fins a la seva elecció com a superior general, havia estat responsable de la província espanyola d’Emaús, per la qual cosa és un bon coneixedor del carisma calassanci
a Europa i Amèrica. El P. Pedro Aguado ha visitat fa poc diverses obres escolàpies a Barcelona coincidint amb la presentació del llibre El projecte educatiu de l’Escola Pia a Catalunya (1683-2003): una escola popular, del P. Joan Florensa.
 
Quina vigència continua tenint avui el carisma de sant Josep de Calassanç?
Crec que és un carisma que té una vigència plena i absoluta, però s’ha de saber fer bé. Calassanç emergeix en la història de l’educació intentant donar resposta a una cosa que era absolutamente necessària i que no existia: donar educació real a aquells que no tenien accés a l’escola. Aquesta missió es du a terme des d’una opció cristiana, oberta, integral... Quatre segles després l’educació continua sent necessària en moltíssims llocs del món. No oblidem que un dels objectius del mil·lenni és precisament l’escolarització de tots els nens del planeta. Són impressionants les dades de nens que no tenen escola al món. Per això el nostre carisma continua sent imprescindible. Això no obstant, també aquí, en un país com el nostre, on tots els nens tenen accés a l’educació, continua sent necessari el carisma calassanci. Perquè no és vàlida qualsevol educació. Nosaltres oferim una educación oberta, clarament orientada a la millora de la dignitat dels nens i dels joves, que ofereixi valors d’integració, que vulgui transformar la societat... això sempre serà necessari. Per això dic que el carisma està vigent si els qui l’encarnem ho sabem fer. Altrament se’n perd la vigència.
 
Ens podria fer una radiografia de l’Escola Pia arreu del món?
No és fàcil respondre amb precisió a aquesta pregunta, sobretot si intentem anar més enllà de les simples xifres. L’Escola Pia està present en moltíssims països del món, i en la majoria d’ells creix. A l’Europa occidental el nombre de religiosos no augmenta, però creix el nombre d’obres i de persones vinculades a l’Orde des de vocacions diferents. Jo contemplo l’Escola Pia com un orde religiós absolutamente entregat a la seva missió, capaç de vincular en un mateix projecte de missió moltes persones des de vocacions diferents. En aquest sentit no ens podem quedar a l’Escola Pia veient només els religiosos, sinó veient nuclearment els religiosos, però també al voltant seu, i juntament amb ells, el naixement d’una manera nova de ser escolapis, de ser educadors, compartint intensamente carisma i missió amb moltes persones. En aquest sentit, a tot arreu
l’Escola Pia veu néixer fundacions noves, fins i tot a Barcelona, on he visitat fa poc una obra d’educació no formal per a nois amb dificultats a l’escola tradicional i que estan donant bons resultats. Jo crec que estem en dinàmica de creixement. Una congregación com la nostra, per essència, sempre vol donar respostes... i donar-les cada dia, segons els reptes que van sorgint.
 
Creu que l’educació és la millor inversió de futur?
No només és la millor, sinó que és absolutament imprescindible. El món en què podem viure i somiar com a diferent del que ara tenim només serà possible si treballem amb la gent jove i els donem eines perquè ells siguin capaços de construir-lo. L’educació és la inversió principal que ha de fer qualsevol govern, societat, família, persona humana... i, per descomptat, qualsevol institució com l’Església. Per això l’Església té tanta presència i tantes ganes de treballar en educació,
perquè sap que des d’allà pot contribuir a la seva missió. La missió dels cristians, i els escolapis estem en aquesta dinàmica clarament eclesial, és acostar els valors del Regne de Déu al nostre món. Això només es pot fer si ens fem creïbles als joves, perquè ells els construeixin.
 
Com encaixa l’Escola Pia la tensió no sempre fàcil de conciliar entre laïcitat i laïcisme, en què l’escola cristiana es troba soviet en una cruïlla?
Comprenc que el tema és complex, però nosaltres tenim un cert avantatge, perquè l’escola és un lloc on conviuen totes les sensibilitats. Nosaltres ens dediquem amb plena convicció a cadascuna de les persones. L’espiritualitat escolàpia és una espiritualitat d’acollida. És una espiritualitat que està ben definida, que brolla de l’Evangeli, dels valors cristians clarament viscuts, que els vol proposar amb molta claredat i molta força, però amb dinàmica de diàleg. Només des d’aquí són valors capaços de fer fermentar la societat. En aquest sentit, nosaltres vivim amb
molta normalitat en un món laic, en què la religió ha de saber viure amb tota mena de sensibilitats. Una altra cosa són determinades exageracions o desviacions que pretenen dir que tot el que sigui religiós és negatiu o que s’ha de recloure en l’àmbit del que és privat. La religió és tan pública com la resta i ha de ser viscuda públicament, encara que en diàleg constructiu amb el món.
 
Com a general de l’Orde, quins grans reptes té?
Amb prou feines fa set mesos que sóc pare general i el meu primer desafiament és conèixer la realitat de les Escoles Pies, escoltar i sentir les conviccions i els desafiaments de tots els escolapis, religiosos o laics, i transmetre les conviccions que s’han recollit en el Capítol General en què vaig resultar escollit. Una vegada plantejat aquest repte, tinc com a objectiu fonamental contribuir a enfortir les Escoles Pies en la seva capacitat d’engendrar vida i tirar endavant la missió que tenim
encomanada. M’agradaria contribuir que l’Escola Pia enfortís el seu sentit de missió i missioner, que fóssim capaços de convocar moltes més persones a compartir la nostra feina, que fóssim
capaços de viure d’una manera que faci creïble la nostra vida, els postres desitjos, el nostre propi carisma... I amb tota senzillesa, m’agradaria poder dir, en acabar el meu període, que hem intentat, almenys, ser més fidels a la proposta del nostre fundador, Josep de Calassanç.
 
Vostè forma part del grup cada cop més nombrós d’espanyols que estan al capdavant de grans ordes religiosos: jesuïtes, claretians, franciscans...
Sincerament crec que els ordes i congregacions religioses van escollint els seus superior amb independència de la procedència, de la nacionalitat... És veritat, tot i això, que som uns quants
de l’Estat espanyol, però també és cert que hi ha una gran pluralitat. No crec que hi hagi cap país especialment qualificat per això, però sí que crec que els que estem en aquests llocs hem d’intentar qualificar els nostres germans per viure a fons la nostra missió.
 
Un dels motius de la seva presència recent a Barcelona és la presentació d’un llibre sobre la història de l’Escola Pia a Catalunya, on fa més de 320 que du a terme una activitat educativa. Com valora aquesta iniciativa literària?
És una mostra més de com l’Escola Pia ha sabut respondre als desafiaments de la societat, en aquest cas la catalana, en cada moment. El més interessant dels llibres d’història és que ofereixen pistes per al futur, per continuar mantenint aquest senyal d’identitat. L’Escola Pia vol servir a l’educació, especialment a les persones més necessitades. Són uns valors molt clars. Així ho ha fet durant molts anys i així ho ha de continuar fent.
 
La trajectòria de l’Escola Pia a Catalunya és comparable al que ha anat fent arreu del món?
Jo penso que en línies generals sí, però amb particularitats, les pròpies del context concret de Catalunya. L’Escola Pia al món sempre ha intentat caracteritzar-se pel lliurament a la causa de l’educació amb plena dedicación i fer-ho ben integrats en la societat. Això és comú a tota l’Escola Pia. Això vol dir que a cada poble, per les seves característiques, l’Escola Pia es viu de manera diferent. És la mateixa dinàmica d’integració i educació viscuda des de claus diferents.
 
Samuel Gutiérrez. Text publicat a Catalunya Cristiana.