L'actualitat religiosa des de Catalunya

El dia 21 maig del 2009 Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, va localitzar al cementiri romà de Campo Verano la tomba del cardenal Vives i Tutó. A partir d’aquell momento es va posar en marxa un llarg dispositiu perquè les restes d’aquest caputxí que va arribar a tenir una gran influència al Vaticà poguessin retornar a Sant Andreu de Llavaneres, població on va néixer el 15 de febrer del 1854.

Finalment, aquest diumenge 28 de febrer la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres acollirà solemnement les restes del cardenal Vives i Tutó. Han passat 150 anys des que va sortir de la població a l’edat de 6 anys per anar a viure a Mataró.
 
El dia 21 de maig va ser localitzada la tomba del cardenal Vives i Tutó a Roma. Com es va rebre la notícia des de Sant Andreu de Llavaneres, la seva població natal?
A finals del mes de maig del 2009 el Museu-Arxiu Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres va rebre un parell de fotografies de la tomba del cardenal Vives, enviades per Fra Valentí Serra de Manresa. Aquella bona notícia, llargament esperada, va posar en marxa la parròquia, l’Ajuntament, el Museu-Arxiu Vives i Tutó i els familiars per preparar el retorn de les despulles del cardenal a la seva població natal. No és fins a finals d’octubre i novembre quan tots els tràmits a Roma es van enllestir i el retorn va ser imminent. Aleshores s’escampa la bona notícia per la població que finalment per al mes de febrer arribarien les restes del cardenal Vives i Tutó.
 
Quin és el record que conserva Sant Andreu de Llavaneres d’un dels seus fills més il·lustres?
El record és permanent a través del monument que dóna la benvinguda a tots els qui entren a la vila de Llavaneres. També el nom del cardenal és recordat al carrer on hi ha la casa natal, que porta el seu nom. A la pinacoteca del museu-arxiu de la població es conserva un magnífic quadre, obra de l’artista Lluís Masriera, recentment restaurat, i a la parròquia es conserva un calze que el cardenal va regalar a la seva població nadiua.
 
Què es conserva d’ell al Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres?
Probablement en aquests darrers anys, arran de la posada en marxa del Museu-Arxiu Vives i Tutó, l’any 2003, juntament amb l’arxiu municipal i l’arxiu parroquial, s’ha incrementat considerablemente el fons documental i gràfic del fill més il·lustre de la població. Amb motiu de la celebració dels actes del 150è aniversari del seu naixement, l’any 2004, la regidoria de cultura de l’Ajuntament va editar el conte infantil Els emocionants viatges del cardenal Vives i Tutó i el Museu-Arxiu Vives i Tutó va editar un calendari dedicat als dos germans Joaquim M. de Llavaneres i Josep Calassanç de Llavaneres, el cardenal
Vives i Tutó.
 
Què destacaria de la trajectòria del cardenal Vives i Tutó a Roma?
En una primera etapa la seva valuosa contribució a estructurar l’orde caputxí en temps del generalat del P. Bernat d’Andermatt. Després, la seva tasca de servei a l’Església al costat dels Papes, donant suport a l’acció de govern del papa Lleó XIII en la darrera etapa del seu pontificat i, principalment, de Pius X.
 
Com va saber servir-se de la seva forta influència a benefici de l’Església de Catalunya?
El cardenal Vives estimà la seva terra natal i sempre va fer els posibles per ajudar-la. Els catalans ho sabien i acudien al cardenal Vives, que ajudà i donà suport al bisbe Torras i Bages quan el Govern de Madrid pressionava per apartar-lo de Vic i situar-lo a Burgos.
 
És una figura que ha estat prou reconeguda al llarg de la història?
Sí, poc després de la seva mort el P. Antoni M. de Barcelona preparà una extensa biografia i la revista Estudios Franciscanos va fer el 1913 un número extraordinari dedicat al ressò internacional de la mort del cardenal. Recentment el Museu-Arxiu Vives I Tutó va editar una nova aproximación a la vida I projecció del cardenal de Llavaneres, fruit de les recerques de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, amb qui col·laborem des del Museu-Arxiu Vives i Tutó.
 
A partir de la descoberta de la tomba, com es va posar en marxa el dispositiu per preparar el trasllat de les despulles?
Just després de l’estiu i amb la informació que ens feien arribar els caputxins desplaçats a Roma tramitant el retorn de les despulles del cardenal, es crea a Llavaneres una comissió encapçalada
per l’alcalde, Bernat Graupera, i pel rector de la parròquia, Mn. Juan Manuel Prieto, i membres del museu-arxiu municipal, museu-arxiu parroquial, familiars, secció de cultura del Casal de Llavaneres i el museu-arxiu Vives i Tutó, que reunits periòdicament hem anat preparant els actes que se celebraran
al llarg de l’any i que s’iniciaran amb el feliç retorn de les despulles del seu fill més il·lustre, 150 anys després de surtir de la població a l’edat de 6 anys per anar a viure a Mataró.
 
La parròquia de Sant Andreu de Llavaneres acollirà les despulles. On exactament?

A finals dels anys vuitanta, des de la parròquia hi va haver un inici de tràmits per retornar les despulles del cardenal Vives i es va deixar la tomba enllestida, ubicada al Sagrament, un espai tancat a l’esquerra de l’altar major on s’hi dicen les misses els dies feiners. Vint anys més tard, el diumenge 28 de febrer, hi reposaran finalment les restes mortals del cardenal de Llavaneres.

Carme Munté. Text publicat a Catalunya Cristiana.