El Ball Parlat de Sant Julià a l'Arboç

(Josep Crivillé i Bargalló, Ramon Vilar i Herms i Robert Rovira i Ferré - Ajuntament de L'Arboç)

L’esquema de l’Arboç, amb el doble patronatge d’un sant anterior al segle IX —sant Julià en aquest cas—, i d’unes relíquies arribades a partir del segle XVII es repeteix a moltes poblacions catalanes, on ja és habitual trobar la Festa Major «petita», la d’hivern, i la «gran», corresponent a l’estiu. En el cas de l’Arboç la Festa Major de l’estiu (el 4t diumenge d’agost, actualment) es fa en honor especialment de sant Julià —segons la documentació que hi ha a l’abast— però també hi ha la referència als sants màrtirs, si més no, en la missa que en el seu honor se celebra el dilluns d’aquest cap de setmana festiu d’agost.

L’altra base important per a la configuració d’aquestes festes majors serà un discurs didàctic religiós basat en la lluita entre les forces del bé i les del mal. El bé té sentit perquè existeix una força plenament antagònica: el mal. Per això, sant Miquel i els àngels lluitaran contra els diables; sant Jordi contra el drac; el rei David contra el gegant Goliat; els cavallers cristians contra els soldats turcs. És el dualisme en què es fonamenta la creació de l’entremès medieval però que adquireix una dimensió més espectacular a l’època del barroc, en els segles XVII i XVIII. Sovint se serveix de cadafals o escenaris mòbils, que esdevenen tribuna de representació i decorat teatral, com també empraran tot un seguit d’efectes especials adients per a la teatralitat al carrer, algun dels quals perviurà fins els temps presents. La pirotècnica com a eina per representar el foc de l’infern o per saludar les aparicions dels personatges celestials en serà l’exemple més paradigmàtic. En el cas de l’Arboç és evident que aquesta simbologia es mostra plenament en el seu ball de diables on el foc, seguint un costum antic, pren un caire emblemàtic i imprescindible a través dels seus salts al carrer, a l’acte sacramental i a la carretillada.

Finalment —tal com diu Jordi Bertran—, els segles XVI i XVII foren el Siglo de Oro de les lletres espanyoles, que també va tenir la seva correspondència en l’àmbit teatral. En canvi, l’alta cultura catalana s’enfonsa arrossegada per la crisi política, social i econòmica que prové de les acaballes del segle anterior. Això no obstant, en el domini català detectem una fortíssima tradicionalització de processos culturals populars, motivada sens dubte per una impermeabilitat molt més pronunciada que no pas la que tenia l’alta cultura.(...).

Ball parlat de sant Julià

Del Ball parlat de sant Julià de l’Arboç ens en dóna notícia mossèn Gaietà Vilaplana el qual ens informa de la seva representació en les dates següents: 1842, 1846 i 1876. D’aquesta darrera data també se’n va fer ressò la premsa tarragonina, concretament el Diario mercantil de avisos y noticias i el Diario de Tarragona. Però no és ben bé fins al 2003 que es torna a recuperar aquest ball parlat a partir del text que ofereix Joan Vallès i Ribas (1884-1911) en la seva Libreta Vallès. Aquesta restauració ha anat i va actualment a càrrec de l’Elenc Artístic Arbocenc.

És un ball parlat de tradició religiosa, i més concretament, relacionat amb els sants, és a dir, d’aquells que formen part d’un cicle hagiogràfic. També s’havia representat a Vilafranca del Penedès. El Ball parlat de sant Julià, presentat escènicament com a retaule o acte sacramental, és més propi de ser executat en esglésies o places, que no pas en un escenari convencional. La posada en escena queda configurada en tres espais alternatius: casa del rei Marcià – la presó – casa de Julià. Els personatges es mouen individualment en el mateix espai o amb curts desplaçaments vers un altre àmbit.

En una altra escena, però no de manera simultània i com a element separador dels diferents moments del guió, una parella de trobadors medievals (home i dona) dansen una melodia interpretada per gralla i tabal, segons la partitura del Ball de sant Julià que Antoni Insenser va recollir a principis del segle xx. Aquesta dansa es basa en dues peces curtes: «el toc de camí del martiri» i «la passada».

Breu resum de l’argument

El rei Marcià decreta persecució i guerra declarada al cristià, malgrat els precs de la seva muller i l’enfrontament amb la seva pròpia filla, seguidora de la fe cristiana.

Dignataris i càrrecs militars de Marcià aconsellen ajusticiar Julià i la seva família, en no voler renegar de Déu Nostre Senyor, ni abraçar-se a les creences paganes.

No satisfet amb aquesta mesura, el rei tirà ordena també l’empresonament de la seva esposa i filla.

Però el bon Déu envia un àngel per atorgar-los la glòria per a tota l’eternitat i fa lliurament al màrtir Julià, com a premi, de la palma i la corona de llorer.

Amb aquesta palma i corona podem ara contemplar sant Julià en el cap de l’altar major de la parròquia de la vila de l’Arboç, que el prengueren com a patró.

La representació culmina amb els goigs de Sant Julià cantats per tots els fidels.

«Si l’Arboç us escollia
i el preníeu de la mà:
Feu-nos sempre companyia,
Sant i màrtir Julià.»

[La Festa Major de Sant Julià de l'Arboç se celebra enguany des del 22/08/2012 al 26/08/2012. Vegeu noticia de l'any passat, aquí]

Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran

Foto: Generalitat de Catalunya (Carretillada)