L'actualitat religiosa des de Catalunya

(David Casals – CR) El Ramadà, el mes més sagrat pel musulmans i un dels cinc pilars de l’Islam, comença aquest divendres al vespre. Es tracta d’un període marcat pel dejuni tan de menjar com de beguda des de l’alba fins a la posta de sol que enguany se celebra en ple estiu, i per això el període de dejuni és més llarg, unes 17 hores, i també més difícil, per les altes temperatures.

 “És un període d’una simbologia profunda. El fet de sentir en primera persona la privació impulsa al ser humà a sentir el patiment dels altres, i també compartir, donar, oferir a qui no té”, explica en declaracions a CatalunyaReligió.cat Mohammed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya i president del Grup Estable de Treball de Religions.

Catalunya és la comunitat autònoma on viuen més musulmans, es calcula que uns 300.000, i la gran majoria d’ells secunden el dejuni, tot i que n’estan exempts alguns col·lectius: els que viatgen i els que fan una feina física molt dura poden celebrar-lo en un altre període de l’any, i no l’han de fer menors de 14 anys, malalts, persones grans i dones embarassades, que estan alletant i que tenen la menstruació.

Halhoul explica que és cada fidel que, en funció de les seves circumstàncies personals, pot decidir “per ell mateix” sense haver de demanar cap tipus de permís a l’autoritat religiosa si fa el dejuni o no.

Significat profund

En plena crisi econòmica, la vivència del Ramadà i el seu significat profund es fa encara més palesa, explica Halhoul. La raó: a més del dejuni, una de les altres tradicions del Ramadà consisteix en l’almoina, donar a qui no té. “És un mes per donar, per compartir, per regalar menjar, per oferir”, valors que en l’actual context econòmic, es fan especialment necessaris.

Els fidels fan els “tres àpats” al llarg de la jornada, però cap mentre brilla el sol. El primer es fa sobre les quatre de la matinada, quan el sol no ha sortit, un abundant esmorzar per poder afrontar bé el dia. Després, ni es menja ni es veu fins al capvespre, i quan el sol s’ha post, es fa un “trencament de dejuni”, i una mica més tard, l’àpat final del dia.

El món musulmà és ampli i divers i com explica Halhoul, a l’Alcorà no es concreta cap recepta ni menjar obligatori per aquestes dates, tot i que hi ha tradicions pròpies de cada zona: “Sopes al Marroc, arrossos a l’Orient, i també sucs, batuts i dolços típics. Les tradicions culinàries varien, tot i que la tradició profètica diu que el trencament del dejuni es faci amb un àpat amb dàtils i aigua”, explica Halhoul.

Altres preceptes que tampoc es fan durant el Ramadà passen per no fumar, no beure begudes alcohòliques ni tampoc practicar relacions sexuals. Secundar aquest mes és un els cinc preceptes de l’Islam, juntament amb la professió de la fe --no hi ha més divinitat que Al·là i Mahoma n’és el seu missatger--, l’oració diària, l’almoina –compartir els recursos amb els necessitats—i peregrinar almenys un cop a la vida a La Meca, la ciutat més sagrada de l’Islam, on va néixer Mahoma i on es troba la ‘Kaaba’, la ‘Casa de Déu’.

Calendari llunar

El musulmà és un calendari lunar, té 355 dies, deu menys que el calendari solar occidental, i per això, cada any el Ramadà cau en un mes diferent. L'any passat va ser a l'agost i aquest any comença a mitjans de juliol, el 2013 i 2014 ho farà a principis de mes i el 2015 i 2016 al juny. És a dir, cada any s’anirà retardant “uns 13 dies”.

El final del Ramadà serà a mitjans d’agost, i a l’igual que el seu inici, el final el marcarà la lluna, quan torni a estar en fase creixent. Per aquest motiu, la celebració del Ramadà pot variar d’un país a un altre, ja que a cada territori es fa en funció de com es visualitza la lluna, tot i que en molts països, secunden el calendari d’Aràbia Saudita, ja que la Península Aràbiga és la terra on va néixer el profeta Mahoma.

Per compartir el significat del Ramadà, musulmans de Barcelona del barri del Raval organitzaran conjuntament amb altres comunitats religioses del barri una festa el proper 26 de juliol de trencament del dejuni. Es farà a la Rambla del Raval, on es compartiran aliments amb tots els veïns i interessats que ho desitgin.

Vocabulari

Coincidint amb l'inici del Ramadà, la Fundación del Español Urgente (Fundéu) de l'agència de notícies Efe i el BBVA ha fet un recull a la seva pàgina web de quin és el vocabulari que s'ha d'utilitzar a l'hora de parlar d'aquesta celebració islàmica.

La principal recomanació que fa la Fundéu és que no s'ha de confondre 'islàmic' amb 'islamista': "Islàmic significa allò que està relacionat amb l'Islam (cultura islàmica, arquitectura islàmica...) i no és el mateix que 'islamista', que fa referència als que propugnen l'aplicació de la llei islàmica a la vida política".