"La diversitat és positiva, embelleix la realitat"

Ds, 7/07/2012

(Bisbat d’Urgell) L'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, ha inaugurat aquest divendres a Sant Julià de Lòria la novena edició de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d'Urgell, convocada enguany sota el lema "Afrontar la diversitat: do i tasca". El Conseller Major del Comú Lauredià, Carles Álvarez Marfany, ha donat la benvinguda als presents, tot expressant el desig de continuar l'estreta col·laboració amb la Càtedra encetada pel Comú anterior.

A continuació l’arquebisbe Joan-Enric Vives ha fet una primera introducció al tema central de la jornada recordant que la Bíblia parla en diferents moments de la realitat diversa dels éssers humans i demana al poble d'Israel que reconegui com a germans tots els altres pobles que habiten la terra, fins i tot aquells que els són hostils. "Déu mana que l'estranger sigui respectat, perquè tots hem estat estrangers en un moment o altre", ha dit l'arquebisbe Vives, que també s'ha volgut referir al darrer document de l'episcopat de Catalunya, "Al servei del nostre poble", quan parla dels fluxos migratoris, per demanar que construïm plegats les bases d'una convivència en harmonia a partir del coneixement i la comprensió recíprocs de la realitat de l'altre.

Aquí es pot veure un vídeo de la jornada.

La primera ponència de la sessió del matí ha anat a càrrec del doctor Lluís Duch, monjo de Montserrat i antropòleg, guardonat l'any passat amb la Creu de Sant Jordi, que ha parlat d’“El diàleg entre cultures. Límits i possibilitats”. Partint de la constatació de la creixent globalització cultural de les darreres dècades, i de com aquest fenomen obliga a pensar novament el concepte d'identitat i la relació entre identitat i cultura, el pare Duch conclou que, per la pròpia condició humana finita, “des d'una perspectiva antropològica la realitat última de l'ésser humà no es pot copsar adequadament ni per mitjà de cap particularisme social, polític, religiós i econòmic ni tampoc amb el concurs d'un pretès universalisme, el qual, paradoxalment, mai no podrà deixar de ser una forma ben concreta de particularisme, atès que mai no podrà eludir els beneficis i els límits d'una articulació cultural concreta”.

Ha clos la sessió del matí l’escriptor Vicenç Villatoro amb una ponència titulada "La plaça és de tots. Conviure en la diversitat". El Director de l'Institut Ramon Llull de Barcelona ha desenvolupat la idea que "en les societats actuals necessitem més que mai compartir unes regles de joc que permetin la convivència de tots i al mateix tremps acceptar que hi haurà coses no compartides, visions i actituds i referències diferents. En una mateixa societat hi conviuran i hi hauran de conviure persones, famílies i comunitats amb religions diverses o amb actituds diverses davant el fet religiós. Aquestes persones acudiran a la plaça pública, al lloc on es fixen les lleis i les normes de conducta, al lloc de les coses compartides, amb el seu propi bagatge i el seu propi punt de vista, de manera que és en aquesta plaça pública compartida on s'ha de produir un diàleg sense imposicions, respectuós amb l'altre, organitzat a través de criteris civils i de normes consensuades. La religió segurament no podrà presidir la plaça pública i esdevenir l'única norma de conducta universal. Però les persones han de poder accedir a la plaça pública amb les seves conviccions religioses, sense haver-les d'amagar ni haver-hi de renunciar. No hem de fingir que tots som el mateix per tal de poder conviure; però tampoc no hem d'arribar a l'extrem d'haver de trencar la convivència per tal de poder continuar essent diferents".

La Càtedra de Pensament Cristià ha continuat a la tarda amb la intervenció del doctor Francesc Torralba, sobre "Criteris ètics per a viure en la diversitat: dignitat, llibertat i fraternitat". La ponència de Francesc Torralba parteix del principi que "la diversitat és positiva, embelleix la realitat", i per tant cal potenciar-la malgrat això pugui comportar de vegades problemes de convivència entre persones que defensen sistemes de creences distints. Superar aquests problemes implica identificar les condicions de possibilitat mínimes per construir una convivència pacífica, i alhora deconstruir els tòpics i prejudicis amb què sovint ens apropem inicialment a l'altre. "Els prejudicis acaben essent mecanismes d'aïllament", ha dit Torralba, que ens empobreixen tant a escala social com a escala individual. Cal, doncs, identificar i reconèixer d'entrada els propis prejudicis per adonar-se que no tenen cap fonament científic sinó que, ben al contrari, es basen en una inèrcia d'irracionalitat que cal trencar. Cal adonar-nos, afegeix Torralba, que la relació amb l'altre és una experiència alliçonadora perquè ens obre un món nou, un sistema de creences nou que ens permet ampliar la ment i ens ofereix l'oportunitat de créixer, fins i tot en els casos en què aquesta relació ens pot violentar o espantar en un primer moment.

Entre els assistents a la jornada hi havia, entre d'altres autoritats, el Síndic General d'Andorra, Vicenç Mateu, i l'Ambaixador d'Espanya al Principat d'Andorra, Alberto Moreno; a més dels vicaris generals d'Urgell i dels més de cent vint inscrits al seminari d'enguany.

Galeria d'imatges