L'actualitat religiosa des de Catalunya

(David Casals- CR) La preinscripció pel proper curs escolar ha començat aquesta setmana i, en les sol·licituds, les famílies que volen portar els seus fills en centres públics i concertats, poden decidir si volen que facin religió o no. Si escullen fer religió, el dret reconeix la possibilitat que estudiïn religió catòlica, però també evangèlica, islàmica o jueva.

Malgrat les lleis, el nombre d'alumnes que estudien a infantil, primària i secundària una d'aquestes tres religions minoritàries és "zero", com va reconèixer a CatalunyaReligió.cat un portaveu del Departament d'Educació, liderada per Ernest Maragall. A Catalunya, doncs, no s'han desplegat els acords rubricats el 1992 amb aquestes tres minories religioses.

Les famílies poden sol·licitar que els seus fills cursin religió evangèlica, islàmica o jueva, però les raons que dóna Educació perquè actualment no s'ofereixi aquesta assignatura en l'ensenyament sostingut amb fons públics és la falta de professorat per fer-les. Diuen que o bé no hi ha acord entre les minories religioses per presentar candidats per fer aquesta assignatura, o bé que els que ja hi ha no compleixen amb els requisits que ha de complir tota persona que vulgui ser professor: tenir el nivell C de català i tenir el Curs d'Aptitud Pedagògica (CAP) o l'actual màster oficial que substitueix aquesta formació.

La Constitució defineix Espanya com un estat "aconfessional". Això vol dir que mantindran "relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions". La llei fonamental també reconeix a les famílies el dret a que en l'ensenyament, els seus fills "rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions". Més tard, la Llei de Llibertat Religiosa diu que l'Estat cooperarà només amb aquelles religions que tinguin "arrelament notable".

Pel que fa a les religions minoritàries, la cooperació amb l'Estat no es desenvolupa fins el 1992, 14 anys després de l'entrada en vigor de la Constitució. Ho fa amb els acords amb la Federación de Entidades Evangélicas Religiosas de España (Ferede), la Comisión Islámica de España i la Federación de Comunidades Israelitas de España.

En aquests acords es deixa clar que l'assignatura de religió evangèlica, jueva i islàmica s'oferirà en tots els centres públics i privats concertats si les famílies ho demanen. En el cas dels concertats, només es farà quan "no s'entri amb conflicte amb el caràcter propi del centre" i a l'igual que passa amb l'Església Catòlica, són les confessions les que elegeixen el professorat, supervisen el currículum i el material didàctic. Res més lluny que la realitat.

Un altre debat és si té sentit separar els alumnes d'una mateixa classe a l'hora de fer religió. Per això, hi ha qui proposa la creació d'una assignatura de Cultura Religiosa obligatòria i per a tothom, una experiència semblant es a la que ja s’està fent en algunes escoles cristianes. L'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós va elaborar fins i tot un temari de com hauria de ser aquesta matèria.

De fet, la creació d'aquesta assignatura era un dels objectius que figuraven en el Pacte del Tinell, l'acord postelectoral entre PSC, ERC i ICV-EUiA que van rubricar al novembre de 2003 i que va permetre el primer tripartit, però mai es va arribar a desenvolupar, i ja va 'caure' en l'Acord d'Entesa, amb el segon govern presidit per José Montilla.