L'actualitat religiosa des de Catalunya

L’any 1683, cinc escolapis napolitans es van establir a Moià per posar en marxa una agosarada aventura educativa segons el carisma de sant Josep de Calassanç. Volien oferir una escola popular, gratuïta, inspirada en els valors evangèlics. Van començar amb tres aules: a la primera s’hi ensenyava a llegir, escriure i comptar; a la segona, gramàtica llatina, i a la tercera, retòrica. Eren les primeres passes, il·lusionades i plenes de força, de l’Escola Pia a Catalunya, que actualment compta amb vint centres arreu del país.
 
Des de feia una bona pila d’anys, la província catalana d’aquesta emblemàtica congregació religiosa treballava en l’elaboració d’un llibre que repassés detalladament la seva llarga història, sempre fidel al projecte educatiu inicial malgrat les vicissituds, contratemps, destruccions i fins i tot supressions de la congregació. El resultat es va presentar el 21 de gener passat a l’Institut d’Estudis Catalans, després de més de vint anys de dedicació i esforços perseverants. L’acte va comptar amb la presència destacada del P. Pedro Aguado, superior general de l’Escola Pia.
 
Amb el títol El projecte educatiu de l’Escola Pia a Catalunya (1683-2003): una escola popular, l’acurat treball històric del P. Joan Florensa constitueix un estudi exhaustiu, àmpliament documentat, dels primers 320 anys d’història dels escolapis catalans. En paraules del Dr. Salomó Marquès, president de la Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana, el volum presentat «omple un buit en la història del nostre país, sobretot pel que fa a la història de l’educació, ja que ofereix una panoràmica general amplíssima». Igualment satisfet es va mostrar el P. Jaume Palleroles, provincial dels escolapis de Catalunya, que va lloar el volum de Florensa, publicat conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, com a exemple de constància i treball ben fet: «Llegint aquest llibre, escrit per mà especialitzada i experimentada, ens adonem que l’Escola Pia de Catalunya és i ha estat al llarg de tots els anys una escola cristiana, amb tarannà obert, cohesionada, que treballa en xarxa, arrelada al país, compromesa, transformadora, integradora i sense cap mena de dubte, experta en educació.»
 
El president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep González-Agàpito Granell, que curiosament va estudiar als escolapis, va valorar molt positivament la publicació d’«una obra amb gran rigor historiogràfic» que «acompanya el lector durant tres segles del nostre país». «Florensa —va afegir González-Agàpito— ha teixit un relat que presenta les constants, les problemàtiques i les realitzacions d’un col·lectiu d’educadors que ha estat capaç durant generacions de portar a terme l’ideal calassanci d’evangelització a través de la cultura i l’ensenyament de la joventut.» I va acabar dient: «L’autor, seguint l’escola erudita catalana que troba en Miquel Batllori el seu millor representant recent, ens presenta una Escola Pia profundament humana i compromesa a afrontar els reptes socials, polítics, econòmics i culturals de Catalunya al
llarg de tants anys.»

Escrit per Samuel Gutiérrez. Fotos: J. Pareto. Text publicat a Catalunya Cristiana.