El bisbe de Sant Feliu contra Eurovegas, “un negoci ‘degradant’ per a la persona humana”
(CR) El bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, ha fet pública una declaració sobre el projecte d'implantació al Baix Llobregat de l'anomenat Eurovegas. Els terrenys oferts per construir Eurovegas estan dins dels territori del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. I malgrat els possibles beneficis econòmics, el bisbe té una posició clarament contrària la instal·lació d'Eurovegas al Baix Llobregat.
El text parteix d'una reflexió compartida entre diversos sectors del bisbat i la declaració del bisbe Cortés se suma a la d'altres entitats cristianes con Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia que ha expressat els seus dubtes sobre el projecte. Alhora, Cortés ha destacat per les seves intervencions públiques i la preocupació per les conseqüències socials de la crisi, especialment en el món del treball.
El text es basa en quatre punts. En primer lloc Cortés reconeix el "moment oportú" per a un projecte com aquest i dels beneficis econòmics que se'n deriven, però alhora, dubta d'una repercussió real en el creixement econòmic del país a llarg termini. A més, assegura que "suposarà una pèrdua de qualitat humana, real i profunda". "L'exempció d'obligacions tributàries a més, crearà un greuje del bé comú en relació a la resta de teixit empresarial". Cortés afegeix que "segons llegim al Catecisme de l’Església Catòlica, afirmem que el joc moralment acceptable té uns límits, és a dir, els límits que estableix el perjudici seriós per a la subsistència pròpia o aliena, l’addicció, l’abús, la servitud, la injustícia...". Finalment el bisbe fa referència al mal que Eurovegas pot fer a l'entorn ecològic.
A continuació podeu trobar el text complet de la declaració. També podeu trobar altres articles sobre Eurovegas de Jesús Renau i de Josep M. Carbonell.
Interrogants sobre Eurovegas
Aquesta Declaració s’ha anat preparant des de fa unes setmanes, amb l’assessorament de diferents grups, escoltant diferents veus de dins i fora de l’Església, i d’acord amb els criteris i recomanacions dels diferents Consells Diocesans.
La notícia, difosa fa un temps, que la companyia “Las Vegas Sands Corporations” estudia el projecte de la possible implantació en el Baix Llobregat d’un gran complex lúdic i turístic, ha aixecat nombrosos comentaris i provocat no poques reaccions d’institucions i grups socials. Aquest projecte constitueix de fet un gran repte per a la nostra societat del present i del futur, donada la seva magnitud i la profunditat del seu impacte, no només en l’economia, sinó també en la cultura i la manera de viure de bona part de la població.
En tant que és un fet que comporta una profunda problemàtica humana, la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, en el territori de la qual es realitzaria dit projecte, se sent cridada a pronunciar-se sobre la qüestió, amb la intenció de contribuir, des dels criteris morals de la Doctrina Social de l’Església, a la resposta que la societat ha de donar a aquell repte. Es dirigeix per això als catòlics i a tothom qui vulgui escoltar, alhora que es fa ressò d’algunes veus que, de dins i fora de l’Església, ja s’han pronunciat al respecte i en demanen una declaració oficial.
Fem, doncs, aquesta declaració, havent escoltat els missatges de no pocs grups de cristians i d’acord amb les recomanacions fetes pels organismes representatius diocesans. Reconeixem, però, els límits d’aquest pronunciament. Una limitació de principi i programàtica, perquè es tracta de manifestar uns criteris de caire moral, no de tipus tècnic o polític concret. Una altra de tipus pràctic, que condiciona en bona part el que volem dir: tot i haver demanat informació el més complerta possible, no coneixem molts detalls del projecte ni les condicions de la seva realització. Tot i així, sobre la base de les informacions que estan al nostre abast, podem fer una valoració moral d’aquest gran projecte, condicionada al possible coneixement de noves dades sobre el seu desenvolupament.
1. El projecte es presenta com realment oportú en el marc de la crisi, que actualment patim, a la vista dels beneficis econòmics que, a curt termini, aportaria a la zona. Les fortes inversions previstes significarien sens dubte un respir pel que fa al desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treball directes i indirectes, especialment durant el temps de creació d’infraestructures i construcció immobiliària.
2. Tanmateix aquest possible benefici econòmic presenta molts dubtes pel que fa a la seva eficàcia real i la seva conveniència. En primer lloc, no està clar que, a llarg termini, es pugui considerar un creixement i un desenvolupament real de l’economia. Les informacions que ens arriben de la situació econòmica i social dels llocs on fa molts anys que existeixen aquesta mena de negocis, no acrediten uns resultats satisfactoris en aquest sentit. Els beneficis d’aquests negocis normalment van dirigits a l’acumulació d’un capital, que resta fora i lluny del lloc on s’ha treballat. Per altra banda, encara que al seu voltant pot haver-hi establiments de caire estrictament turístic, el nucli característic d’aquest projecte consisteix en un negoci que explota el joc d’atzar en grans proporcions, vinculat sovint amb operacions especulatives i el foment dels diners fàcils. Per contra les anàlisis més lúcides de la crisi econòmica actual estan reclamant la promoció d’una economia realment productiva, realitzada dintre dels paràmetres de l’ètica, com a únic camí de superació.
3. Però l’objecció més greu que posem a aquest projecte és el preu humà que exigeix per a obtenir un hipotètic benefici econòmic. El preu humà, la pèrdua de qualitat humana que suposaria, seria real i profunda, encara que romangui amagada al costat del miratge d’un possible benefici. En l’àmbit estrictament social, la implantació d’aquest projecte, segons hem estat informats, demanaria l’exempció de moltes obligacions tributàries i legals, que, un cop concedida, suposaria un greuge important per al bé comú i per a altres iniciatives empresarials. Però el més preocupant és la repercussió en l’àmbit de la cultura, la convivència, l’estil de vida o l’educació... El conjunt d’elements que envolten aquest tipus de negoci amb una tal magnitud, de fet, determinen tot un món, un estil de vida, que podem qualificar de “degradant” per a la persona humana. Els diners fàcils, la manca d’escrúpols, els abusos de tot tipus, el consum i la disbauxa sense fre, acaben oferint un terreny abonat per a tota mena d’agressions a la dignitat de les persones i, fins i tot, de malalties, amb greus repercussions socials, com ara, ludopaties, drogoaddiccions, dependències, depressions... En aquest sentit, el discerniment que fa la moral catòlica sobre el joc d’atzar no significa una valoració indiscriminada del mateix, sinó que, segons llegim al Catecisme de l’Església Catòlica, afirmem que el joc moralment acceptable té uns límits, és a dir, els límits que estableix el perjudici seriós per a la subsistència pròpia o aliena, l’addicció, l’abús, la servitud, la injustícia... (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 2413). Considerem a més aquí no tant sols el joc en sí, sinó sobre tot l’ambient que de fet l’envolta.
4. Hi ha una altra raó, que no deixa de ser també de caire moral, i que presenta un seriós interrogant a la iniciativa “Eurovegas”. És el conjunt de perjudicis que ocasionaria a l’ecologia del terreny on es pretén construir. L’ocupació directa de 800 hectàrees, més els espais que previsiblement s’ocuparien al seu voltant, amb aquest tipus d’edificis, les infraestructures urbanes i els accessos corresponents, produiria un greu impacte en l’equilibri ecològic i natural de la zona. El Baix Llobregat, amb el seu Parc Agrari, les zones humides, els aqüífers, el delta del Llobregat, té un alt valor natural i una riquesa que demana protecció, com de fet ja s’ha establert en gran part per llei. Si aquesta iniciativa anés endavant es produiria una ferida irreparable en aquest territori.
En conclusió, amb la limitació de la manca de coneixement de molts detalls d’aquest projecte, considerant objectivament els seus possibles beneficis i, alhora, els perjudicis, sobre tot de caire moral i social, que pot portar, veiem que aquests tenen més pes, donada la seva gravetat i els efectes que a llarg termini es produirien. Convé no deixar-nos enlluernar per resplendors que acaben sent miratges buits.
Manifestem però, la nostra confiança que els agents socials responsables tinguin presents els importants riscos d’aquesta iniciativa, que en tot cas mirin d’apaivagar els seus efectes i, sobre tot, que promoguin alternatives de desenvolupament econòmic veritablement productives, de progrés i de justícia social.
Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat
més noticies
-
Dm, 30/04/2013
(Abadia de Montserrat) Aquest dimarts al migdia s’ha celebrat al Palau Moja de Barcelona la 46a edició dels Premis Crítica Serra d’Or 2013, que ha estat presidida pel pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler...
-
Dm, 30/04/2013
(Jordi Llisterri – CR) Aquest dilluns el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, va comunicar als capellans, religiosos i col·laboradors del bisbat que hauria de reduir alguns dels seus...
-
Dm, 30/04/2013
(INSAF) L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós organitza el Congrés de Tarragona “Els últims anys de la vida de Pau”. Tindrà lloc al Seminari de Tarragona...
-
Dll, 29/04/2013
(Arquebisbat de Barcelona) Del 3 al 5 de maig tindrà lloc a Roma la Jornada de confraries i pietat popular amb motiu de l'Any de la Fe. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, com a president de la...
-
Dll, 29/04/2013
(Jordi Llisterri- CR) “Ens dolen profundament les insinuacions injurioses sobre el pare Abat que apareixen a l'editorial, i que no responen absolutament gens a la realitat”. Ës la resposta que per segona vegada en pocs mesos ha hagut de fer l'Abadia de Montserrat davant d'una...
-
Dll, 29/04/2013
(Carla Herrero Nebot/CR) Un matí al monestir de les Puel·les és sinònim de molta feina. I és que una de les bases de la regla de Sant Benet és el treball. Per això les...
-
Dg, 28/04/2013
(Càritas) Arran de la publicació de la darrera Enquesta de Població Activa, des de Càritas Diocesana de Barcelona reclamem, com venim reiterant des de 2009, un acord unànime per afavorir...
-
Dg, 28/04/2013
(CR) Els propers 7 i 8 de maig es farà la Jornada “Les veus de l’Església en temps de crisi” a l'audtori de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Els organitzadors, la Fundació...
Més actualitat
- Pere Codina: "Els bisbes espanyols deien exactament el contrari que... Catalunya Religió
- Forcades: "La medicalització no implica millor índex de salut" Catalunya Religió
- Fundació Escola Cristiana: “Cal combatre la LOMCE” Catalunya Religió
- Francesc, Francesc, papa Francesc! Jordi Llisterri i Boix
- Un treball en comú, en xarxa i coordinat, principal compromís de l’... Catalunya Religió
- No n’hi ha prou amb la formació musical per dirigir cants Catalunya Religió
- “Pentecosta: no a comunitats autoreferencials” Papa Francesc
- Al Vaticà ja tremolen El Punt Avui Catalunya Religió
- 60 anys difonent la Paraula de Déu Catalunya Religió
- “La pregària fa miracles només si és valenta” Papa Francesc
- La LOMCE, un projecte polític més que educatiu Fundació Escola Cristiana de Catalunya
- Els diners han de servir, no governar! Papa Francesc
- 1 de 5
- ››
El més vist
- 21/05/2013 | La teva tendresa, Francesc
- 19/05/2013 | Els reptes del papa Francesc, segons Antoni Puigverd
- 14/05/2013 | El professorat s'ha de sentir recolzat per les famílies.
- 7/05/2013 | La dona a l'església
- 14/05/2013 | “El cristià no pot aïllar-se de la comunitat”
- 15/05/2013 | Dilluns al vespre, al Col·legi d’Advocats: per un diàleg ad intra
- 10/05/2013 | Francesc, nous passos cap a la plena unitat dels cristians
- 19/05/2013 | El Bisbat de Solsona deixa de publicar la revista SOLC
- 8/05/2013 | Junts podem si compartim
- 20/05/2013 | “Quanta xerrameca dins l’Església!”
- 12/05/2013 | Víctimes del nostre egoisme
- 12/05/2013 | Conversant amb Josep Maria Carbonell



