L'actualitat religiosa des de Catalunya

(Dia de la memòria) El 110è. aniversari de la mort de mossèn Cinto Verdaguer no ha passat desapercebut. Gràcies a una iniciativa sorgida de la societat civil del país, els campanars de 182 esglésies, monestirs i ajuntaments d’arreu del país han brandat simultàniament durant tres minuts per homenatjar-lo, en el marc de la iniciativa cívica Dia de la Memòria. Mossèn Ballarín, en una reflexió per a Dia de la Memòria, ha assegurat que “mossèn Cinto en el conjunt de la bona lletra catalana no és el millor, és l’únic, com ho són Shakespeare pels anglesos, Goethe pels alemanys i tantseval el Dante pels italians i per a qualsevol que sigui més o menys catòlic”, afegint-hi: “No exagero, la nostra cultureta de lletra llepada i menuda ha maltractat mossèn Cinto talment abans ho havien fet bisbes i capellans. Tal dia com avui, campanes han cantat el do de Déu que ha estat el nostre poeta menystingut en vida, oblidat per alguns a mort i tanmateix immortal com el dringar de les campanes dels temples del Senyor”.
 
Per bé que la intenció inicial dels promotors –una comissió ciutadana formada per personalitats d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, i amb el suport actiu d’Òmnium Cultural– era circumscriure l’homenatge a les comarques d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, la iniciativa va captar l’interès de campanars de tot el territori, motiu pel qual l’homenatge ha acabat tenint un veritable caire nacional.
 
De cara a futures edicions, la intenció dels promotors és que la diada i els materials editats es dediquin a d'altres grans autors de la literatura catalana, mantenint, això sí, la data simbòlica del 10 de juny.
 
Entre els prop de 200 campanars adherits a Dia de la Memòria, cal ressaltar els de les catedrals de Tarragona (el Tarragonès), Vic (Osona) i Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), els de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà –ambdós a la Catalunya Nord i essencials en el cosmos verdaguerià–, el de la Seu de Manresa (el Bages), el de l’església de Santa Maria de Badalona (el Barcelonès), el del monestir de Sant Benet de Montserrat, el de l’església de Sant Serni, de Canillo (Andorra), el de la Prioral de Sant Pere de Reus (el Baix Camp), el del monestir de Santa Maria de Ripoll (el Ripollès), el del monestir de les Avellanes (la Noguera), el de Santa Maria de Cervera (la Segarra), el de Sant Andreu de la Fatarella (la Terra Alta) i el de l’Assumpció de Maria, de les Borges Blanques (les Garrigues), entre molts d’altres.