L'actualitat religiosa des de Catalunya

(Jordi Llisterri – CR) Aquesta setmana, coincidint amb la celebració del Corpus, les Càritas de les diòcesis de Catalunya han presentat el seu balanç anual. És impossible fer un recompte exacte del moviment total que representen perquè cadascuna funciona de manera autònoma i els informes no recullen de la mateixa manera el treball de cada diòcesi i de cada parròquia. Però la suma de les dades presentades permet aproximar la xifra de 35 milions d’euros com l’import que durant el 2011 van mobilitzar les Càritas dels deu bisbats catalans. Darrera d’aquestes despeses també hi ha uns 8.000 voluntaris que fan possible la tasca diària de Càritas.

Aquestes són algunes de les dades que s’han fet públiques aquesta setmana coincidint amb la col·lecta extraordinària de Càritas que com cada any es fa per Corpus i per Nadal a totes les parròquies de Catalunya. La celebració religiosa del Corpus està plenament vinculada a l’acció social de l’Església.

El context econòmic també queda reflectit en els balanços de Càritas dels darreres anys. El 2007 les despeses de totes les Càritas de Catalunya no arribava als 20 milions d’euros. Ara, algunes diòcesis gairebé han doblat l’import que gestionaven abans de la crisi i en conjunt arriben gairebé als 35 milions. La major part d’aquest diners provenen de fons privats i a la majoria de diòcesis les aportacions publiques estan entre el 20%  i el 30% dels ingressos. En el cas de Barcelona, les subvencions públiques són només l’11% dels ingressos, i, paradoxalment, entre totes administracions publiques només igualen la xifra que aporta l’Obra Social “la Caixa” per al programa Proinfància: 2,5 milions d’euros. 

El nombre de beneficiats per l’acció de Càritas a Catalunya encara és més difícil de comptabilitzar amb exactitud per la diversitat de programes i perquè el treball directe de les Càritas parròquials moltes vegades no queda registrat en el balanç dels programes conjunts de la diòcesi. Però a partir de les dades que aquesta setmana s’han presentat a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, es pot aproximar que almenys uns 300.000 catalans que han rebut algun tipus d’ajut de Càritas el darrer any.

Situació límit

Tot i que els responsables de Càritas no sempre volen parlar de situació límit, aquest any en les presentacions del balanç anual han explicitat més cruament les dificultats que han de resoldre des dels serveis diocesans i des de les parròquies, i de situacions que els desborden.

“Algunes escoles comencen a veure casos de nens amb desnutrició”, explicava el director de Càritas Solsona, Josep Vidal. També el delegat episcopal de Pastoral Social de Tarragona, Santi Soro, parlava de “casos molt angoixants: hi ha nens que no poden sopar i que l’únic àpat que fan és el del menjador escolar; d’altres no poden pagar-se’l”. I afegia que a les persones que arriben a les parròquies “no podem solucionar tots els seus problemes però almenys tenen un espai on poder parlar, on sentir-se acollits.”

Ramon Baró, director de Càritas Lleida, explicava també que “els casos que ens arriben són més complexes i necessiten atencions en més àmbits” i que “tenint en compte que els recursos van a la baixa hem hagut de prioritzar les persones que el sistema públic no atén”. En la majoria de Càritas també es detecta que després de quatre anys de crisis baixa el nombre de demandes de persones d’orígen estranger i que cada vegada arriben més peticions de persones que mai havien utilitzat els serveis socials.  

Les dades mostren que les aportacions han pujat, però també es troben gent que han d’ajudar familiars en situació d’atur i que diuen que ja no poden fer cap donatiu perquè “tinc Càritas a casa meva”. També s’està reduint o desapareixent el finançament públic d’alguns programes concertats amb l’administració i per mantenir-los Càritas ha d’utilitzar recursos propis. Això explica que, per exemple, a Barcelona durant el 2011 s’hagin hagut de vendre patrimoni procedent de donacions i llegats per valor d’un milió d’euros, i que durant els primers mesos del 2012 ja hagin hagut de fer-ho per un import similar.

Tot i això, aquesta setmana el director de Càritas de Barcelona, Jordi Roglà, tancava la presentació de l’informe anual assegurant que “veient com està responent la comunitat cristiana no pensem en cap moment tancar cap activitat de Càritas”.

CaritasG.jpg