L'actualitat religiosa des de Catalunya

(Obra Social “La Caixa") La primera Enquesta sobre Convivència Intercultural en l’Àmbit Local conclou que els processos de nova diversificació sociocultural i d’establiment de noves relacions socials i interculturals a Espanya es produeixen en un marc predominantment positiu. Les conclusions d’aquest estudi es van presentar divendres passat a Barcelona en la segona jornada institucional del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural.
 
L’enquesta posa de manifest l’existència d’espais de convivència, i també la presència en importants sectors d’actituds i valors de tolerància activa. En aquest sentit, una de cada quatre persones entrevistades (24,8 %) defineix les relacions interculturals a la seva localitat com de contacte fluid, i afirma que els problemes que sorgeixen es resolen de manera pacífica i participativa, cosa que en l’Informe es defineix com a genuïna Convivència.
 
Una majoria àmplia de fins al 70 % valoren positivament que al seu municipi convisquin persones d’altres països. Aquest percentatge disminueix fins al 62 % quan considerem només les respostes dels nascuts a Espanya. Aquesta mateixa proporció es manté en les valoracions negatives. El percentatge de població general que es mostra obertament contrària a la immigració (10 %) augmenta si tenim en compte exclusivament les opinions dels autòctons espanyols (14 %).
 
Reforça també la idea de la convivència l’existència d’un índex de conflictivitat baix (13 %). La major part dels problemes que sorgeixen en aquest sentit corresponen a conflictes originats pel tractament rebut, les manques de respecte o el soroll. Més concretament, un 58 % d’aquestes diferències adquireixen la forma d’una discussió i un 28 % es representen com a insults i agressions verbals.
 
Pel que fa a l’abordatge del problema, gairebé sis de cada deu persones van indicar que els problemes s’acaben resolent. Segons les dades de l’estudi, es percep un intens sentiment de pertinença local, i és especialment rellevant que aquest sentiment és present també en la majoria de persones que han arribat en els últims anys.
 
 
Casos minoritaris d’hostilitat
 
Malgrat la tònica de coexistència i convivència ressenyada, és palpable també la presència de situacions d’hostilitat, conflictivitat i risc per a la cohesió i la pau social. El treball revela que un 16 % de les persones participants consideren que les seves relacions interculturals es produeixen en un clima de recel i tensió, cosa que l’estudi identifica com a Hostilitat.
Per exemple, es perceben actituds de rebuig a la immigració per se, i a tot el que aquesta suposa, per part d’un sector minoritari però recurrent. Es pot estimar que un 10 % de la població enquestada té una actitud de rebuig a la nova diversificació sociocultural. També un sector considerable dels estrangers manifesten que s’han sentit «maltractats o discriminats al barri». Els autors sostenen que aquest sentiment està generalitzat entre els immigrants, per sobre fins i tot dels que el reconeixen.
 
 
Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural
 
Els resultat de l’estudi els van presentar Marc Simón, director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació ”la Caixa”, i Carlos Giménez, catedràtic d’antropologia social de la Universitat Autònoma de Madrid i coordinador de l’estudi. L’informe s’emmarca en el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural de l’Obra Social ”la Caixa”.
 
L’enquesta s’ha realitzat en una mostra total de 8.928 persones residents en 25 territoris pertanyents a nou comunitats autònomes.  Els territoris seleccionats tenen en comú dos trets: en tots hi ha una aguda problemàtica social vinculada als canvis demogràfics i econòmics de les últimes dècades; i també una alta i complexa diversitat derivada de la migració interna o nacional, els assentaments gitanos o la immigració estrangera, només per esmentar alguns processos de diversificació.
 
El Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural és impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” en 17 barris i municipis d’Espanya marcats per una elevada diversitat cultural, a través d’entitats socials i amb la col·laboració de l’administració pública i dels recursos existents als territoris, tot sota una rigorosa direcció científica.
 
Aquesta iniciativa posada en marxa el 2009 vol generar un model d’intervenció social que serveixi per impulsar processos que afavoreixin el desenvolupament local i millorin les condiciones de vida de tota la població; per capacitar el conjunt de la societat per afrontar les oportunitats, els reptes i les problemàtiques de la nova realitat; i per prevenir i revertir situacions de conflictivitat social en pro de la convivència ciutadana intercultural.
 
Fins avui, en el marc del programa, més de 43.900 persones han participat en les 521 iniciatives desenvolupades.