L'actualitat religiosa des de Catalunya

(David Casals/CR) Espanya discrimina als pastors protestants per motius religiosos. Així ho posa de manifest una sentència feta pública aquest dilluns de la Cort Europea de Drets Humans, alt tribunal amb seu a Estrasburg (França).

La sentència dóna la raó a un pastor nascut a Barcelona de l'Església Evangèlica Espanyola que segons el tribunal, té dret a rebre una pensió de jubilació per part de la Seguretat Social, quelcom que el Govern Central li denegava. Per això, són les pròpies comunitats les que paguen les pensions pels pastors i les seves vídues.

Durant el franquisme, el règim no permetia als pastors cotitzar com a tals a la Seguretat Social perquè se'ls reconeixia la seva categoria laboral. En el cas dels sacerdots catòlics, aquesta situació es va regularitzar durant els primers anys de la democràcia.

El tribunal aprecia que Espanya discrimina per "raons religioses" als pastors, perquè en canvi, sí que va permetre compabilitzar a l'hora de calcular les pensions els anys de ministeri dels sacerdots secularitzats.

"Ha existit una diferència en el tracte entre els sacerdots catòlics i els pastors evangèlics relativa als càlculs d'una pensió de jubilació", aprecia la sentència.

Periple judicial

La sentència dóna la raó a la demanda que va plantejar el pastor barceloní retirat Francisco Manzanas, qui l'any 2005 va guanyar un judici a magistratura.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social va recórrer la sentència, que al 2009 va ser anulada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Més endavant el Tribunal Constitucional va confirmar l'anul.lació, motiu pel qual l'afectat va decidir recórrer a la justícia comunitària, les sentències de la qual no es poden recórrer.

Segons el tribunal, en aquest cas s'ha vulnerat el dret fonamental a no ser discriminat per raons religioses. Això vulnera l'article 14 de la Convenció Europea de Drets Humans que Espanya ha firmat.

El demandant, Francisco Manzanas Martín, nascut a Barcelona l'any 1926, va ser pastor entr 1952 i 1991, al servei de l'Església Evangèlica Espanyola, una denominació que engloba a luteranas, metodistes i presbiterians (calvinistes o reformats).

La sentència condemna a l'Estat a pagar-li una pensió, a més de 3.000 euros en concepte de danys morals i 6.000 més per costos judicials. Ara queda pendent si la resta d'afectats són atesos per part de l'Estat.

Més de 20 anys de diferència

El tribunal també posa de manifest que mentre que l'assimilació dels sacerdots catòlics al Règim General de la Seguretat Social s'aprova mitjançant un decret llei el 1977, abans inclús de l'aprovació de la Constitució.

En canvi, per les religions minoritàries que tenen acords de cooperació amb l'Estat (protestants, jueus i musulmans), aquest reconeixement no arriba fins que s'aproben aquests acords, l'any 1992. Més de 20 anys de diferència.

Per a més informació:

Comunicat de la Cort Europea de Drets Humans en anglès

Comunicat de la Cort Europea de Drets Humans en francès