L'actualitat religiosa des de Catalunya

(David Casals/CR) Les tradicions religioses han de comunicar el que fan i això forma part de la transmissió del seu missatge, de la "revelació". Aquesta és la tesi que va exposar la periodista Míriam Díez en el Retrobament entre cristians de diferents tradicions que va organitzar aquest dissabte el Consell Ecumènic de Catalunya a Barcelona.
 
Una tesi similar va expressar l'escriptor i polític Manuel Milian Mestre. Qui va fundar Alianza Popular a Catalunya va emplaçar a fer una comunicació "convincent, convençuda i descarada", a donar testimoniatge i a "saber fer doctrina i expandir-la".
 
Díez és especialista en periodisme religiós: va començar a escriure sobre aquests temes als anys noranta a 'El Punt', i després d'uns anys a Roma, va retornar a Barcelona, i ara dirigeix el nou Observatori en fet religiós i comunicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.
 
"Els periodistes religiosos ens sentim uns 'rara avis'". Incompresos pels companys d'ofici, i també per les tradicions religioses. "Ens veuen com aquell qui treu els draps bruts", va explicar.
"Moltes persones consideren que religió i comunicació són un binomi impossible", però no hauria de ser així, ja que segons Díez, en el món actual, les institucions religioses han de donar testimoni de la feina que fan.
 
Una bona estratègia de comunicació implica també entendre els periodistes. Això passa per donar-los resposta quan es dirigeixen a les tradicions religioses, però també passa per tenir una actitud proactiva.
 
"No es pot tenir una relació defensiva amb els mitjans, sinó el contrari. Cal explicar les coses que valen la pena" i entendre que això té efectes positius a mitjà i llarg termini.
 
Efectes de la crisi
 
Els mitjans de comunicació viuen avui dia una doble crisi: l'econòmica, que afecta a les empreses arrel de la recessió, i una altra de model, amb la consolidació d'Internet i de les noves tecnologies.
 
Fa deu anys, hi havia a la majoria de diaris periodistes especialitzats en religió, ara ja no. Això se suma a la "resistència" que encara es manté sobre el fet religiós, ja que se l'identifica amb l'Església Catòlica.
 
"No es coneix la nomenclatura religiosa, i això provoca desinformació. A aquest element cal sumar-hi la llei del prejudici o de la sospita" que existeix sobre les tradicions religioses, afegí Milián Mestre.
 
Això, sumat al desconeixement que hi ha entre molts periodistes sobre el fet religiós, provoca que a l'hora d'infromar sobre el tema, "es tiri de tòpic" i es vagin mantenint els errors de sempre: dir 'evangelista' (escriptor dels Evangelis) en lloc de 'evangèlic' o 'protestant'; utilizar 'islamista' i no 'islàmic' o confondre 'israelita' (jueu) amb 'israelià' (ciutadà d'Israel).
 
Recomanacions a les tradicions religioses
 
A l'hora d'informar amb els periodistes, les tradicions religioses també han de tenir en compte que els mitjans no estan per fer prosselitisme, i que tampoc "es poden fer notícies amb vocabulari metafòric, simbòlic o parabòlic", sinó amb paraules més generalistes i comprensibles per a la majoria del públic, va explicar Díez.
 
En aquest sentit, Milián Mestre ha explicat que des de les religions, "no ens podem conformar amb l'autodefensa" sinó que s'ha d'adoptar una actitud proactiva. "L'apostolat modern és cinema i mitjans de comunicació", va afegir.
 
Un bon exemple és el Bisbat de Girona: compta amb un departament d'audiovisual, comandat per Àngel Rodríguez Vilagran, que realitza un programa de televisió ('Camí de vida') que s'emet per sis televisions locals, i un altre de ràdio, 'Església viva', de periodicitat setmanal, que emeten 22 emissores locals i també la Cope de Girona. Per a la Cope, també es realitza el programa 'El mirall'.
 
El Bisbat de Girona compta amb pàgina web des de 1996: fou el primer a tot Espanya a tenir-ne, just un any després que el Vaticà i la Conferència Episcopal. Edita també un full parroquial amb una tirada de 14.000 exemplars, gairebé la mateixa que la de principal diari de la província, 'El Punt Avui'.
 
Rodríguez Vilagran va explicar que, davant de la situació que molts informadors desconeixen el fet religiós, van decidir des del Bisbat organitzar un curs bàsic de vocabulari. Però només va assistir-hi una persona.

"No pot ser que no se sàpiga què vol dir consagrar, o que es digui que una missa l'ha presidit el president de la Generalitat", va destacar Rodríguez Vilagran.