"En un creuer s’amaguen històries dures dels treballadors de base"

(Carla Herrero Nebot - CR) “Tornin als seus camarots, tot està sota control” amb aquesta frase, pronunciada per una membre de la tripulació del Costa Concòrdia poc abans que el creuer acabes tombant, han obert aquest divendres molts mitjans de comunicació. Més enllà de la imatge poc professional que s’està donant de la tripulació en general s’amaguen històries dures d’uns treballadors de base que viuen en unes condicions de vida difícils. “La tripulació segueix l’ordre dels seus caps. Dins un creuer hi ha un règim jeràrquic quasi militar amb molts comandaments intermitjos”, explica Ricard Rodríguez, marine mercant i delegat diocesà de l’Apostolat del Mar.

“La majoria de la tripulació d’un creuer són de personal de fonda i gairebé tots provenen de paÏsos en vies de desenvolupament amb l’objectiu de treballar molt per guanyar el màxim de diners possible, per això accepten les dures condicions en què treballen i viuen”. Al Costa Concòrdia, en concret, hi treballava gent provinent de la Índia, Colòmbia, Filipines o Perú. Els contractes són d’entre 6 i 10 mesos a bord. En el cas dels oficials es contractes es fan per a menys temps.

“Les jornades laborals dels treballadors de fonda són de gairebé 12 hores diàries, han de compartir camarot i els sous mínims oscil·len sobre els 1.000 dòlars. Per ells són molts diners. Els treballadors que estan en contacte amb els passatgers sovint guanyen propines, però no els que estan als magatzems o a la cuina”, explica Ricard Rodríguez.

Amb el Costa Concordia en particular, però també amb altres creuers, l’Apostolat del Mar fa una tasca de suport , acollida i assistència, però també d’activitats lúdiques i esportives. “Justament dilluns passat havíem organitzat un partit de futbol que mai es va poder jugar. Sovint preparem partits de futbol a les instal·lacions esportives del Port on l’equip local són els alumnes de la Facultat de Nàutica i els visitants d’aquesta setmana havien de ser els tripulants del Costa Concòrdia” A banda d’aquestes activitats, a la seu Stela Maris que l’Apostolat del Mar té al Moll colossat hi ha ordinadors i connexió internet perquè els tripulants en algun moment de descans es puguin posar en contacte amb les seves famílies.

“L’oficina del moll té raó de ser per la presència constant de creuers, els treballadors dels vaixells en general no tenen gaire temps per baixar a terra, potser vint minuts lliures i ens han de tenir aprop. No els dónaria temps de desplaçar-se fins al centre de Barcelona”. Explica Rodríguez.

“Tenim un problema d’embarcament de capellans”. Amb els vaixells espanyols es fan uns calendaris d’embarcació entre l’equip de 30 capellans que participen en aquesta tasca. “Normalement es requereixen els capellans per a les setmanes litúrgiques més importants però ells tenen responsabilitats a les seves parròquies i la veritat és que és difícil de combinar. De totes maneres els que poden fer la tasca a bord sempre tornen molt contents, és una experiència pastoral molt enriquidora”.

Costa Cruceros, la companyia del Costa Concòrdia sempre porta un capellà italià a bord. “Al Concòrdia viatjava Rafaele Malena i em consta que va rebutjar desembarcar i es va quedar fins al final donant suport”.

Entre els 11 morts i els 21 desapareguts comptabilitzats fins a dia d’avui es troben alguns membres de la tripulació.