L’ambigüitat de la tècnica

(Fundació Claret) Societat, Creença i Pensament és el cicle sobre humanisme i noves tecnologies que organitzen La Salle i l’Institut de Tecnoètica a la Sala Pere Casàldàliga de la llibreria Claret de Barcelona. Aquest dijous es fa la segona sessió sobre Economia i empresa.

En aquest vídeo podeu veure un resum de la sessió de l’octubre sobre “Tecnologia i Progrés? Pros i contres de la societat tecnològica” amb Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau, Albert Florensa, professor de l’Institut Químic de Sarrià IQS; i Jordi Collell, cofundador de eyeOs.

L’acte va començar amb una presentació de la sessió a càrrec del moderador Fèlix Riera, de La Salle. Després de la presentació dels ponents, va delimitar el contingut de la sessió afirmant que la tecnologia té una incidència directa en l’economia dels països i en el seu desenvolupament i que la present sessió pretenia donar pistes perquè l’evolució tecnològica estigui al servei del progrés dels homes.

Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau, va obrir el torn d’intervenció dels tres ponents, ressaltant que la tècnica té una dimensió profundament humana ja que és fruit de la capacitat creativa de la persona. Com a tal, està al servei de l’home i del seu progrés, però no està exempta de problemes i perills, que no sempre tenim presents, com poden ser la destrucció del medi ambient o el fet de ser excessivament dependents d’ella.

Va destacar també que el missatge que emana de la Doctrina Social de l’Església és el d’humanitzar la tècnica, en el sentit de fer-nos responsables èticament del seu ús, però no solament en un sentit social, sinó en el de tenir una relació amb la tècnica que no es faci perdre l’horitzó de l’ésser i del Creador, per superar una visió personal i utilitària de la tècnica i ens faci transcendir de la materialitat del seu ús tot connectant amb Déu.

Albert Florensa, professor de l’Institut Químic de Sarrià IQS, va exposar que la humanitat ha viscut al llarg de la història en tres medis. El primer és el medi natural, on la natura ofereix, tant als pobles caçadors o recol·lectors, el medi per viure i desenvolupar-se, com també el patir pels fenòmens que no pot controlar. És comprensible que l’home sacralitzi la natura. La humanitat evoluciona i l’home passa al medi social ja que comença a viure en una ciutat. Aquesta es dota d’una estructura de funcionament i govern proporcionant-li l’imprescindible per viure. Tampoc serà estrany que el faró o el rei tingui una certa naturalesa divina.

Actualment l’home viu en medi tecnològic. On ha quedat el medi natural i el social? Segueixen coexistint amb el tecnològic. El medi tècnic ens salva, ens permet viure el dia a dia. Però el perill també ve del mateix lloc, de la tècnica: contaminació, exhauriment de recursos, estrès, desigualtats… La característica principal actual de la tècnica és que és autònoma. Tenim un poder sobre la tècnica, però no ens l’autolimitem. Creix i no té en compte altres aspectes importants per l’ésser humà, com pot ser l’estètica, la justícia i el respecte de l’ésser humà.

Va finalitzar el torn d’intervenció dels ponents Jordi Collell, cofundador de eyeOs, innovador tecnològic en aplicacions web de software lliure. Afirmar que ens cal reflexionar i fer actuacions en la vessant ètica de la tecnologia. Hi ha una privacitat de la tècnica que la fa reservada per a segons a qui. Els innovadors descobreixen la tècnica i se la queden per a si mateixos, comercialitzen i privatitzen el seu ús, no la comparteixen ni la posen a l’abast dels altres. Cal evitar que la tecnologia es converteixi en una eina de control i de limitació de la llibertat. El software lliure és un bona alternativa en aquest sentit.

La sessió va finalitzar amb un torn de preguntes obertes als ponents i un diàleg amb els assistents. El cicle es va obrir al setembre amb aquesta sessió.