L'actualitat religiosa des de Catalunya

Actualització 20/12/2009: Podeu escoltar-lo íntegre aquí.

Aquest dissabte 19 de desembre de 2009, Catalunya Música emetrà íntegrament l’oratori Pau i Fructuós, amb lletra de Mn. Joan Roig i música de Mons. Valentí Miserachs, segons la versió enregistrat a la Catedral de Tarragona el 24 de gener del 2009. L’oratori Pau i Fructuós s’emetrà a les 5 de la tarda, dintre l’espai “Grans obres”.

Gran èxit a Roma

El dissabte 21 de novembre, al vespre, es va interpretar l’oratori Pau i Fructuós a la Basílica papal de Sant Pau Extramurs, davant més de 3.500 persones que ompliren el temple de gom a gom. Les notes i les veus que canten la Tàrraco imperial i immortal van sonar amb tota la força de la lletra de Mn. Joan Roig i de la música de Mons. Valentí Miserachs, president del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma.
 
Aquest oratori Pau i Fructuós va ser interpretat davant mateix de la tomba de l’apòstol sant Pau, evocant la seva vinguda a Tàrraco, dirigit pel mateix autor amb la participació de tres corals italianes, la coral de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, un cor d’infants i gran orquestra simfònica. Dels set solistes en van actuar quatre del nostre país: Mercè Obiol, Albert Deprius, Francesc Garrigosa i Josep Pieres, que ja van actuar quan es va estenar, el passat mes de gener, a Valls, Reus i Tarragona i es va tornar a fer el mes passat a la Seu vella de Lleida.
 
 

L'àudio
 

El programa de música clàssica del canal 33, Nydia, va emetre l'agost passat un reportatge sobre la preparació d'aquest oratori. Ho podreu veure (a partir del minut 11'35'') en aquest vídeo.
 

També aquí podeu escoltar una presentació de Catalunya Música

 
L'argument
 
Pau i Fructuós Žés un oratori per a solistes, cors i orquestra, amb lletra de Mn. Joan Roig Montserrat i múœsica de Mons. Valent’ Miserachs. Consta d'una obertura preludi orquestral, un primer acte amb tres escenes, un intermezzo simf˜ònic, i un segon acte tambéŽ dividit en tres escenes.
 

Al començament del primer acte, Pau contempla la possibilitat d’una nova missió a les terres de ponent. Tàrraco despunta en la simfonia de ciutats, illes, pobles i cultures que abraça l’imperi i banya el Mediterrani. L’apòstol rep la missió de portar l’evangeli fins als confins del món conegut, fins a la “bella terra, fecunda d’esperances”. És el somni de Pau. Pau, camí de la missió, es troba a Iconi amb Tecla, a la qual entusiasma amb el seu missatge, que “dóna pau al cor i cura les ferides”. Tecla té la intenció de deixar-ho tot per segui Crist, però el seu pretendent, Tamiris, provoca l’empresonament de Pau. De nit, a la presó, Pau beneeix Tecla i li anuncia que morirà màrtir i que se li donarà culte en un futur a Tarragona: “Tàrraco augusta l’admirarà.” Camí d’Hispània, Pau s’atura a Roma per saludar Pere, “vincle d’amor de tota l’ecumene”. Arriba a Tàrraco, i enardit, proclama: “Us predico el Nom del Déu desconegut de vosaltres.” Però els aires de la ciutat no són aires d’evangeli. Malgrat això, la llavor de la missió ha estat sembrada.
 
En començar el segon acte, Pau, en un diàleg amb Fructuós, l’anima a ser un bon bisbe per a tots i a confiar sempre en la gràcia de Crist, especialment en el moment de la confessió de la fe. Fructuós acull amb gran decisió la missió encomanada.
 
A l’escena següent, Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi són condemnats a morir a la foguera pel fet de no voler adorar els déus romans. Després de l’interrogatori per part del governador Emilià, tot el poble els acompanya camí de l’amfiteatre. Abraçant tota l’Església “d’orient a occident”, Fructuós i els seus diaques lliuren la vida per Crist. En el moviment final tots els personatges entonen coralment un cant de lloança als màrtirs, per la seva valentia en la confessió de la fe en Crist fins lliurar la vida, amb una al·lusió al bisbe Manuel Borràs.
 
L’obra acaba amb un grandiós cor final, un altre cant de lloança. En aquesta ocasió a l’Església de Tàrraco, que és gloriosa per haver engendrat uns testimonis de l’evangeli tan grans enmig del món.