L'actualitat religiosa des de Catalunya

(David Casals/CR) Les quatre comunitats jueves catalanes conmemoren aquest dissabte la festivitat de 'Purim', un dia per l'alegria, la dolçor i les disfreces, per recordar els fets que s'expliquen en el llibre d'Ester.
 
 
Explica la història que en el segle IV "abans de l'era comú", el poble jueu es va salvar de l'extermini per part del rei Persa gràcies a la mediació de la reina Ester, i per recordar aquests fets, cada any, entre els dies 13 i 15 del mes d'Adar, es recorden aquests fets.

El dia 13 es destina a un dejuni i el dia 14 es fa una gran festa, que en les ciutats enmurallades, té lloc un dia més tard, el dia 15.

Per Purim s'han de complir quatre preceptes: llegir la 'Meguilá' -rotlle- d'Ester, intercanvi de queviures, obsequi de regals als més necessitats, i fer un banquet molt alegre, i entre els plats de la jornada, són tradicionals les galetes que podem observar a la fotografia, que s'anomenen Hamantashen .

El llibre d'Ester es llegeix dos cops, a la nit -en el judaisme la jornada comença al capvespre- i al matí. La història explica com la reina Ester aconsegueix salvar el seu poble d'un extermini ordenat per un dels ministres del rei, Aman, i per això, cada vegada que en la lectura del llibre surt el seu nom, la gent fa soroll, sobretot els més menuts, mitjançant una matraca com la que surt a la fotografia.

És un dia on tots els jueus es diverteixen, des dels progressistes fins als ultraortodoxos. La tradició també diu que s'ha de beure fins a un punt de "no saber", mentre que la canalla es vesteix amb disfreces.

Ara bé, malgrat l'alegria, Purim és també una jornada per a la reflexió, ja que la història recorda com el poble jueu a l'Exili es va salvar d'una matança indiscriminada contra tots ells. Uns fets que cobren més rellevància en l'època actual, després de l'Holocaust, on foren assassinats sis milions de jueus en la denominada 'Solució Final' dissenyada i planificada pel règim hitlerià.

"Tant jo com el meu poble hem estat venuts per a ser destruïts, matats i exterminats totalment. (...) Com podré jo suportar la desgràcia que és a punt de caure sobre el meu poble? Com podré jo suportar l’extermini del meu llinatge?”, va dir la reina Ester, abans d'aconseguir salvar el seu poble d'aquest fatal destí, com llegim al relat de la Torà que porta el seu nom.

Finalment tot es va donar la volta, i per això, "per als jueus, tot era un esclat de llum, d’alegria, de triomf i de glòria", diu l'escriptura. "Els jueus van tenir un dia de goig i alegria, amb celebracions i convits", i aquest dia és el de Purim: "Havien de celebrar-se amb convits i alegria, amb obsequis dels uns als altres i amb donatius als pobres. Els jueus van establir i van acceptar per a ells, per a la seva posteritat i per a tots els qui s’hi incorporessin, que mai no deixarien de celebrar aquests dos dies d’acord amb el que s’havia establert, en la data indicada de cada any".

 
Explica la història que en el segle IV "abans de l'era comú", el poble jueu es va salvar de l'extermini per part del rei Persa gràcies a la mediació de la reina Ester, i per recordar aquests fets, cada any, entre els dies 13 i 15 del mes d'Adar, es recorden aquests fets.
 
El dia 13 es destina a un dejuni i el dia 14 es fa una gran festa, que en les ciutats enmurallades, té lloc un dia més tard, el dia 15.
 
Per Purim s'han de complir quatre preceptes: llegir la 'Meguilá' -rotlle- d'Ester, intercanvi de queviures, obsequi de regals als més necessitats, i fer un banquet molt alegre, i entre els plats de la jornada, són tradicionals les galetes que podem observar a la fotografia, que s'anomenen Hamantashen.
 
El llibre d'Ester es llegeix dos cops, a la nit -en el judaisme la jornada comença al capvespre- i al matí. La història explica com la reina Ester aconsegueix salvar el seu poble d'un extermini ordenat per un dels ministres del rei, Aman, i per això, cada vegada que en la lectura del llibre surt el seu nom, la gent fa soroll, sobretot els més menuts, mitjançant una matraca com la que surt a la fotografia.
 
És un dia on tots els jueus es diverteixen, des dels progressistes fins als ultraortodoxos. La tradició també diu que s'ha de beure fins a un punt de "no saber", mentre que la canalla es vesteix amb disfreces.
 
Ara bé, malgrat l'alegria, Purim és també una jornada per a la reflexió, ja que la història recorda com el poble jueu a l'Exili es va salvar d'una matança indiscriminada contra tots ells. Uns fets que cobren més rellevància en l'època actual, després de l'Holocaust, on foren assassinats sis milions de jueus en la denominada 'Solució Final' dissenyada i planificada pel règim hitlerià.
 
"Tant jo com el meu poble hem estat venuts per a ser destruïts, matats i exterminats totalment. (...) Com podré jo suportar la desgràcia que és a punt de caure sobre el meu poble? Com podré jo suportar l’extermini del meu llinatge?”, va dir la reina Ester, abans d'aconseguir salvar el seu poble d'aquest fatal destí, com llegim al relat de la Torà que porta el seu nom.
 
Finalment tot es va donar la volta, i per això, "per als jueus, tot era un esclat de llum, d’alegria, de triomf i de glòria", diu l'escriptura. "Els jueus van tenir un dia de goig i alegria, amb celebracions i convits", i aquest dia és el de Purim: "Havien de celebrar-se amb convits i alegria, amb obsequis dels uns als altres i amb donatius als pobres. Els jueus van establir i van acceptar per a ells, per a la seva posteritat i per a tots els qui s’hi incorporessin, que mai no deixarien de celebrar aquests dos dies d’acord amb el que s’havia establert, en la data indicada de cada any".