Persecució als protestants en el franquisme

(David Casals/ CR) La persecució per motius religiosos contra els que qüestionaven el nacionalcatoliscisme durant el franquisme fou especialment dura a Catalunya, sobretot en les localitats rurals. Ho documenta 'Protestants sota el franquisme. Repressió religosa contra la comunitat de Térmens', llibre escrit per Carme Garrofé, creient evangèlica nascuda l'any 1931, i que en la seva pròpia pell va viure aquesta situació, que la van portar a ella i a la seva família a abandonar el municipi. Aquest llibre de memòries l'edita Pagès Editors, i és una de les seves novetats per aquestes festes.

La història passa a Térmens però, com diu Vicenç Villatoro en el pròleg, el llibre "podria reflectir qualsevol situació viscuda per protestants en situacions semblats a qualsevol altre lloc d'Espanya", sobretot a les àrees rurals.

A Térmens, petit municipi que no arriba avui als 2.000 habitants situat a La Noguera (Lleida), va arrelar a finals del segle XIX una petita comunitat protestant formada per algunes famílies, com els Sabanés, els Garrofé i els Casals.
"Durant la República, la minoria evangèlica havia pogut gaudir dels seus drets, com correspon en un règim democràtic". Però la situació va canviar radicalment amb el cop d'estat de juliol de 1936.

L'any 1938 Térmens es va situar a la primera línia de front, situació que va portar a la família de l'autora a refugiar-se, primer a Barcelona i després a França, en unes missions que havien creat les comunitats reformades francòfones per a infants perseguits.
Les notícies que anaven arribant sobre el que passava a l'altre línia de front eren tràgiques. Comunitats clausurades, pastors i creients afusellats només per a motius de fe i nens que no els deixaven anar a l'escola per no estar batejats pel ritus catòlic-romà. "El nou règim havia fet del catolicisme la seva bandera i havia arribat a plantejar la guerra com una creuada religosa" en contra de qualsevol heretgia, recorda l'autora.
Després de la Guerra, la família va voler tornar a Térmens, però es va trobar amb més de vint anys de persecució. Tot i ser propietari, de "reputació irreprotxable", sense odis familiars i políticament conservador, al pare de la Carme li exigien la conversió al catolicisme per poder-li retornar els seus béns. "Se li confiscaven la casa i les terres, al mateix temps que perdia el lloc de feina a l'empresa sucrera on havia treballat des de jove. Amb tot, aquest càstig es podia anul·lar si acceptava convertir-se a la fe catòlica", recorda la Carme.

Ser evangèlic era equialent a ser anticatòlic, i per tant antiespanyol i desafiar a l'ordre religiós i polític. Tot i això, la família Garrofé va mantenir la seva fe evanèlica. Malgrat això, no faltaren les pressions, ni del poder polític, ni tampoc del poder religiós del municipi, amb interrogatoris freqüents del mossèn i religiosos que es presentaven per inesperat a casa.

Les pressions també eren de veïns i familars. "Alguns amics i coneguts de molts anys, quan veien passar a la meva mare pel carrer canviaven de ruta per no haver-se-la de trobar i enfrontar-se a la incòmoda situació d'haver-la de saludar i parlar amb ella, fet que els comprometia", recorda la Carme.

La petita església evangèlica de Térmens fou clausuada amb les tropes nacionals, com va passar amb tots els temples i escoles protestants d'Espanya menys a Madrid, on el règim havia de donar certa imatge davant de les potències estrangeres.

Finalment, la Carme i la seva família van marxar de Térmens per instal·larse a Mataró. Després de casar-se, a la dècada dels anys 50, la Carme i el seu marit van marxar a viure a Lausana (Suïssa), on evan ampliar la sva formació teològica. Després d'exercir responsabilitats pastorals a França, van instal·larse als Estats Units per difondre l'Evangeli a través de la ràdio i la televisió. 

Etiquetes: