«La fe i els pobres han d’anar units»
(Samuel Gutiérrez/ Catalunya CDes de fa quatre anys, Alba Ruiz (Barcelona, 1985) participa com a voluntària en el tradicional Dinar de Nadal que la Comunitat de Sant’Egidio organitza per als pobres de la ciutat de Barcelona. L’any passat van ser més de 800. «Poder participar d’aquest servei amb els pobres —assegura aquesta jove biòloga— ha estat un regal que em permet anar entenent certes preguntes que tots ens fem, i de creure que un temps nou més acollidor per als pobres és possible.»
Què et va portar a participar en el tradicional Dinar de Nadal de la Comunitat de Sant’Egidio?
Coneixia una persona propera que formava part de la Comunitat de feia temps i me’n parlava molt. Vaig pensar que el dinar de Nadal era una bona ocasió per treure-hi el cap, perquè és un acte molt important on es necessita molta gent per tal que tot surti perfecte. A l’inici no sabia què em trobaria, i hi he trobat un tresor.
Què va significar per a tu aquella experiència?
El primer Nadal amb la Comunitat de Sant’Egidio vaig ajudar fins al migdia, després me’n vaig anar a dinar a casa dels avis, certament sacsejada. Sens dubte, el que més em va impressionar va ser la manera amb què se’m va transmetre que tot havia d’estar meticulosament bonic, ben decorat, cuidant cada cobert que posaves sobre la taula. Perquè els convidats, els vagabunds, alguns ancians i algunes famílies de la Mina i la Barceloneta, formen part de la gran família de la Comunitat de Sant’Egidio i havien d’estar-hi a gust. A partir de llavors vaig sentir la curiositat de conèixer aquests convidats tan especials, i la necessitat d’entendre per què aquelles persones de la Comunitat volien gastar el seu temps anant a visitar els pobres durant tot l’any, compartint amb ells una amistat veritable. El caliu que es capta en aquest dia no seria el mateix si no hi hagués una coneixença de temps enrere amb totes aquestes persones convidades. Avui jo també tinc bons amics que viuen al carrer, amb els qui tinc un compromís i una necessitat de veure’ls regularment. I pel Nadal, ens fa molta il·lusió estar junts, perquè és un dinar joiós on ningú no pot quedar sol.
La gent acostuma a passar el Dia de Nadal amb la família. En canvi, vosaltres, el passeu amb els pobres...
Nadal és una festa on hi ha de participar tothom. Festejar, menjar i riure al voltant d’una taula ben parada ha de ser una realitat també per a aquells que estan sols o són pobres. Per això hi ha una voluntat des de la Comunitat de Sant’Egidio d’acollir tot aquell que vingui i de considerar-lo com un més de la família. Parar un menjador preciós enmig d’una església vol dir que es posa al centre aquells que normalment viuen allunyats de la societat, els de la perifèria. Molts amics fa setmanes que esperen aquest moment, i preparen els seus millors vestits per a l’ocasió, que es concreta quan els regalem la invitació personal en forma de targeta on hi ha el seu nom escrit. No hem d’oblidar que convidar algú cridant-lo pel seu nom no és banal, dignifica i fa sentir-se estimat. Així, en el moment fantàstic del dinar, formem una gran família on cada any som més i on es fa difícil distingir el qui serveix del qui és servit.
Quin paper té la fe en aquesta iniciativa?
El compromís de voler acollir algú que està sol en una gran família no és espontani. Vol una reflexió, un esforç, allunyar-se d’un mateix per sentir la necessitat dels altres, i aquest aprenentatge neix de l’escolta de la Paraula. Sense la pregària que la Comunitat de Sant’Egidio ens convida a fer cada dia, difícilment es poden trobar moments de silenci i reflexió profunda, perquè el nostre dia quotidià està ple de preocupacions per un mateix, compromisos i activitats que ens omplen l’agenda. La fe és un do que acompanya aquell que escolta i que creu que un món nou on es tingui més en compte els pobres sí que és possible. La fe i els pobres han d’anar units per fer-nos entendre que cal una visió esperançadora i d’espiritualitat en el nostre món de mercat global.
Us anima el fet que a Roma el Sant Pare també comparteixi taula aquest dia amb els pobres?
Com bé dius, l’any passat Benet XVI va voler passar el dinar de Nadal amb la Comunitat i els pobres de la perifèria de Roma, a Santa Maria in Trastevere. Va ser un gest important perquè dóna un exemple de com viure concretament una vida cristiana, posant-se al servei de persones vagabundes, minusvàlides, pobres. Per als convidats d’aquell dinar va ser molt emocionant que el Sant Pare anés a veure’ls només a ells, que són els oblidats de la ciutat.
Samuel Gutiérrez. Text publicat a Catalunya Cristiana.
més noticies
-
Dc, 1/05/2013
(Abadia de Montserrat) El pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, acaba de publicar El venedor de tapissos de Marià Fortuny...
-
Dc, 1/05/2013
Els moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears, ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans obrers, Religiosos/es en barris obrers i populars i les Delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya, han redactat com ja és habitual, un...
-
Dm, 30/04/2013
(Abadia de Montserrat) Aquest dimarts al migdia s’ha celebrat al Palau Moja de Barcelona la 46a edició dels Premis Crítica Serra d’Or 2013, que ha estat presidida pel pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler...
-
Dm, 30/04/2013
(Jordi Llisterri – CR) Aquest dilluns el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, va comunicar als capellans, religiosos i col·laboradors del bisbat que hauria de reduir alguns dels seus...
-
Dm, 30/04/2013
(INSAF) L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós organitza el Congrés de Tarragona “Els últims anys de la vida de Pau”. Tindrà lloc al Seminari de Tarragona...
-
Dll, 29/04/2013
(Arquebisbat de Barcelona) Del 3 al 5 de maig tindrà lloc a Roma la Jornada de confraries i pietat popular amb motiu de l'Any de la Fe. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, com a president de la...
-
Dll, 29/04/2013
(Jordi Llisterri- CR) “Ens dolen profundament les insinuacions injurioses sobre el pare Abat que apareixen a l'editorial, i que no responen absolutament gens a la realitat”. Ës la resposta que per segona vegada en pocs mesos ha hagut de fer l'Abadia de Montserrat davant d'una...
-
Dll, 29/04/2013
(Carla Herrero Nebot/CR) Un matí al monestir de les Puel·les és sinònim de molta feina. I és que una de les bases de la regla de Sant Benet és el treball. Per això les...
Més actualitat
- Pere Codina: "Els bisbes espanyols deien exactament el contrari que... Catalunya Religió
- Fundació Escola Cristiana: “Cal combatre la LOMCE” Catalunya Religió
- Francesc, Francesc, papa Francesc! Jordi Llisterri i Boix
- No n’hi ha prou amb la formació musical per dirigir cants Catalunya Religió
- “Pentecosta: no a comunitats autoreferencials” Papa Francesc
- L’opció moral de la independència Carles Armengol
- La LOMCE, un projecte polític més que educatiu Fundació Escola Cristiana de Catalunya
- “Qualsevol aprenentatge va lligat a una emoció" Catalunya Religió
- “Cal ajupir-se per anar endavant” Papa Francesc
- “La pregària fa miracles només si és valenta” Papa Francesc
- La teva tendresa, Francesc Sandra Buxaderas Sans
- “Quanta xerrameca dins l’Església!” Papa Francesc
- 1 de 5
- ››
El més vist
- 14/05/2013 | “El cristià no pot aïllar-se de la comunitat”
- 15/05/2013 | Dilluns al vespre, al Col·legi d’Advocats: per un diàleg ad intra
- 12/05/2013 | Víctimes del nostre egoisme
- 19/05/2013 | El Bisbat de Solsona deixa de publicar la revista SOLC
- 10/05/2013 | Francesc, nous passos cap a la plena unitat dels cristians
- 20/05/2013 | Pere Codina: "Els bisbes espanyols deien exactament el contrari que...
- 8/05/2013 | Junts podem si compartim
- 20/05/2013 | Una Església que vagi a la perifèria de l'existència humana
- 12/05/2013 | Conversant amb Josep Maria Carbonell
- 9/05/2013 | Alumnes del col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic presenten el seu...
- 13/05/2013 | La solemnitat de l'Ascensió del Senyor
- 10/05/2013 | Ens retornarà la dignitat aquest papa?



