«La fe i els pobres han d’anar units»
(Samuel Gutiérrez/ Catalunya CDes de fa quatre anys, Alba Ruiz (Barcelona, 1985) participa com a voluntària en el tradicional Dinar de Nadal que la Comunitat de Sant’Egidio organitza per als pobres de la ciutat de Barcelona. L’any passat van ser més de 800. «Poder participar d’aquest servei amb els pobres —assegura aquesta jove biòloga— ha estat un regal que em permet anar entenent certes preguntes que tots ens fem, i de creure que un temps nou més acollidor per als pobres és possible.»
Què et va portar a participar en el tradicional Dinar de Nadal de la Comunitat de Sant’Egidio?
Coneixia una persona propera que formava part de la Comunitat de feia temps i me’n parlava molt. Vaig pensar que el dinar de Nadal era una bona ocasió per treure-hi el cap, perquè és un acte molt important on es necessita molta gent per tal que tot surti perfecte. A l’inici no sabia què em trobaria, i hi he trobat un tresor.
Què va significar per a tu aquella experiència?
El primer Nadal amb la Comunitat de Sant’Egidio vaig ajudar fins al migdia, després me’n vaig anar a dinar a casa dels avis, certament sacsejada. Sens dubte, el que més em va impressionar va ser la manera amb què se’m va transmetre que tot havia d’estar meticulosament bonic, ben decorat, cuidant cada cobert que posaves sobre la taula. Perquè els convidats, els vagabunds, alguns ancians i algunes famílies de la Mina i la Barceloneta, formen part de la gran família de la Comunitat de Sant’Egidio i havien d’estar-hi a gust. A partir de llavors vaig sentir la curiositat de conèixer aquests convidats tan especials, i la necessitat d’entendre per què aquelles persones de la Comunitat volien gastar el seu temps anant a visitar els pobres durant tot l’any, compartint amb ells una amistat veritable. El caliu que es capta en aquest dia no seria el mateix si no hi hagués una coneixença de temps enrere amb totes aquestes persones convidades. Avui jo també tinc bons amics que viuen al carrer, amb els qui tinc un compromís i una necessitat de veure’ls regularment. I pel Nadal, ens fa molta il·lusió estar junts, perquè és un dinar joiós on ningú no pot quedar sol.
La gent acostuma a passar el Dia de Nadal amb la família. En canvi, vosaltres, el passeu amb els pobres...
Nadal és una festa on hi ha de participar tothom. Festejar, menjar i riure al voltant d’una taula ben parada ha de ser una realitat també per a aquells que estan sols o són pobres. Per això hi ha una voluntat des de la Comunitat de Sant’Egidio d’acollir tot aquell que vingui i de considerar-lo com un més de la família. Parar un menjador preciós enmig d’una església vol dir que es posa al centre aquells que normalment viuen allunyats de la societat, els de la perifèria. Molts amics fa setmanes que esperen aquest moment, i preparen els seus millors vestits per a l’ocasió, que es concreta quan els regalem la invitació personal en forma de targeta on hi ha el seu nom escrit. No hem d’oblidar que convidar algú cridant-lo pel seu nom no és banal, dignifica i fa sentir-se estimat. Així, en el moment fantàstic del dinar, formem una gran família on cada any som més i on es fa difícil distingir el qui serveix del qui és servit.
Quin paper té la fe en aquesta iniciativa?
El compromís de voler acollir algú que està sol en una gran família no és espontani. Vol una reflexió, un esforç, allunyar-se d’un mateix per sentir la necessitat dels altres, i aquest aprenentatge neix de l’escolta de la Paraula. Sense la pregària que la Comunitat de Sant’Egidio ens convida a fer cada dia, difícilment es poden trobar moments de silenci i reflexió profunda, perquè el nostre dia quotidià està ple de preocupacions per un mateix, compromisos i activitats que ens omplen l’agenda. La fe és un do que acompanya aquell que escolta i que creu que un món nou on es tingui més en compte els pobres sí que és possible. La fe i els pobres han d’anar units per fer-nos entendre que cal una visió esperançadora i d’espiritualitat en el nostre món de mercat global.
Us anima el fet que a Roma el Sant Pare també comparteixi taula aquest dia amb els pobres?
Com bé dius, l’any passat Benet XVI va voler passar el dinar de Nadal amb la Comunitat i els pobres de la perifèria de Roma, a Santa Maria in Trastevere. Va ser un gest important perquè dóna un exemple de com viure concretament una vida cristiana, posant-se al servei de persones vagabundes, minusvàlides, pobres. Per als convidats d’aquell dinar va ser molt emocionant que el Sant Pare anés a veure’ls només a ells, que són els oblidats de la ciutat.
Samuel Gutiérrez. Text publicat a Catalunya Cristiana.
més noticies
-
Dll, 6/05/2013
(Càtedra Ethos) Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’ètica ...
-
Dg, 5/05/2013
(CR) Coincidint amb el Dia del Malalt, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha publicat aquest diumenge al matí al seu twitter un comentari recordant la diada: “Papa Francesc demana custodiar els malalts. Hem de visitar els malalts”. I conclou,...
-
Dg, 5/05/2013
-
Ds, 4/05/2013
(IQS) La Jornada de Portes Obertes que l’IQS va fer el passat 25 d’abril va aplegar més de tres-cents assistents. L...
-
Ds, 4/05/2013
Aquest any s’ha fet a Barcelona sisena Trobada d’Equips Directius dels 22 col·legis que la Companyia de Maria te a Espanya. Va tenir lloc els passats dies 17 i 18 d’abril al Col·legi Lestonnac del carrer Pau...
-
Dv, 3/05/2013
(IBB) La bioètica és una disciplina amb una presència cada vegada més gran en l'àmbit biosanitari i en la societat en general. Els avenços en el camp de la genètica i l’inici...
-
Dv, 3/05/2013
(Justícia i Pau) El premi Memorial Joan Gomis promou el periodisme solidari en reconèixer persones, institucions o col·lectius que fan periodisme orientat a lluitar contra les...
-
Dij, 2/05/2013
(Generalitat de Catalunya) La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha destacat que les pràctiques en empreses o institucions serveixen als estudiants de l'FP per...
Més actualitat
- Un treball en comú de les comunitats del Bisbat, principal compromís de l’... Segre Catalunya Religió
- L'agraïment d'Osoro a Benavent Arquebisbat de Valencia Catalunya Religió
- “Sospito que El País és un diari anticlerical” e-notícies Catalunya Religió
- Ètica i clonatge terapèutic Ara Catalunya Religió
- Les oenagés demanen ajuda pels seus programes d'alimentació i oci... La Vanguardia Catalunya Religió
- Una batalla poc ortodoxa al Mur de les Lamentacions El País Catalunya Religió
- Nova vida per la necròpolis paleocristiana de Tarragona El País Catalunya Religió
- Rubalcaba demanarà una revisió de l'acord amb el Vaticà si es manté... El Punt Avui Catalunya Religió
- Benavent agraeix el seu nomenament al Papa i recorda els que passen per... Diari de Tarragona Catalunya Religió
- Pentecosta 2013, per Francesc Pardo Diari de Girona Catalunya Religió
- El nou bisbe de Tortosa torna a ser valencià El Punt Avui Catalunya Religió
- L'Esperit Sant, per Josep M. Ballarín El Punt Avui Catalunya Religió
El més vist
- 14/05/2013 | Creativitat artística per a la millora integral de persones amb...
- 6/05/2013 | Les monges d'Estats Units i les incomprensions vaticanes
- 16/05/2013 | “No podem ser cristians de jornada reduïda”
- 17/05/2013 | Els fruits de la intercongrecionalitat
- 15/05/2013 | “Les colònies i casals són fonamentals per als infants en situació...
- 4/05/2013 | Alba Arboix-Alió, una lectura urbana de les esglésies de Barcelona.
- 7/05/2013 | Una campanya de preinscripció difícil, però no tant com la propera
- 10/05/2013 | Comprometre's en causes imperfectes
- 16/05/2013 | “L’anunci de Jesús molesta les nostres còmodes estructures”
- 8/05/2013 | La veu de l’Església davant la crisi
- 9/05/2013 | El futur de la vida monàstica femenina a Catalunya, per Jordi Collet-Sabé
- 5/05/2013 | Cardenal Braz de Aviz: "L'Església no hauria de funcionar d...



