Voluntariat en famÃlia: un projecte oportú
En el 2n Congrés de l’Associacionisme i el voluntariat, ja llunyà en el temps, un de les novetats abordades va ser la necessitat de trobar nous formats al compromís voluntari i noves formes d’articulació d’aquest, davant del possible estancament dels models més tradicionals.
Entre aquestes noves formes o estratègies de voluntariat es parlava, per exemple, del voluntariat corporatiu o del voluntariat familiar. A la pràctica, però, aquestes idees, especialment la segona, varen restar en poc més que idees. És per això que m’ha sorprès molt favorablement i m’ha interessat força el Projecte Voluntariat en família Pare Manyanet, promogut per dues AMPAs d’escoles de Barcelona: la del Col·legi Pare Manyanet del barri de les Corts i la del Col·legi Jesús Maria i Josep del barri de Sant Andreu.
La idea és molt bona ensems que simple. Es tracte que el compromís voluntari sigui del conjunt de la família o d’una part d’aquesta i no tant sols individual com ho és habitualment. Poden ser pares i fills conjuntament, avis i nets, la parella... totes les combinacions possibles tot i que serà més ric quan més àmplia sigui la participació dels elements familiars i especialment si es manté una composició intergeneracional.
Les característiques del compromís (durada, intensitat...) poden ser variables en funció de la diversitat de projectes en els que es pugi participar. Els àmbits de voluntariat on intervenir també poden ser diversos. Per tal d’encaixar en una dinàmica familiar cal prioritzar aquells en que el perfil del voluntari pot ser intergeneracional i l’activitat es pot desenvolupar en petit grup.

En l’exemple que ens ocupa, la selecció d’àmbits i projectes de voluntariat inclou voluntariat ambiental (col·laboració amb el Projecte rius i amb el Centre d’acollida d’animals de companyia), voluntariat social (col·laboració amb Amics de la Gent Gran, amb residències de geriàtriques dels barris respectius i amb campanyes de recollida d’aliments) i voluntariat educatiu (suport escolar i activitats extraordinàries a l’escola). Analitzant aquesta selecció podem veure també que ofereix una diversitat en quant a durada, intensitat, temporalitat i demés condicions de l’activitat a realitzar i facilita, per tant, l’encaix amb les possibilitats i interessos d’un gran nombre de famílies o nuclis familiars.
Més enllà de possibilitar una major presència de voluntaris i dels beneficis (no econòmics, està clar!) que tota acció voluntària comporta a qui la realitza, els beneficis per a la família també poden ser molt importants. M’agradaria anar-hi a fons en un altra ocasió, quedem-nos ara amb el més evident: el voluntariat en família es una excel·lent alternativa d’oci familiar. Un àmbit on l’oferta és més exigua del que ens pot semblar a primera vista.
Per acabar aquesta primera noticia sobre el Projecte, voldria destacar-ne encara dues virtuts. En primer lloc que l’opció no ha estat crear nous projectes de voluntariat o noves entitats en un món ja prou marcat pel minifundisme sinó col·laborar amb entitats ja existents. La segona virtut la trobo en l’origen de la iniciativa: dues AMPAs. La funció de les AMPAs no pot ser només, ni principalment, promoure activitats extraescolars per als alumnes per tal d’ocupar-ne quant més temps millor. Preocupar-se per la vida familiar és important i amb un projecte com el voluntarit en família es pot estar explorant una beta molt fructífera. Tant de bo el projecte reïxi i en seguim parlant.
Etiquetes: Blocs, FamÃlia, voluntariat
Vent de cara
Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
"Si algú té raó se li estira l'americana, tot recomanant-li calma i serenitat" (J. Pla)
l'autor

Casat i pare de dos fills. Mestre, educador social i pedagog. M’he especialitzat en polítiques educatives i socials, en el tercer sector i en la pedagogia del lleure.
He estat director de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés, de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona i de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social de la URL.
Actualment treballo a la Fundació Escola Cristina de Catalunya, com a secretari general adjunt. Sóc vice-president de la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona.
He escrit els llibres Tangram: set elements per fer esplai i escoltisme des de la interculturalitat, l’Educador Social i la seva formació, Iniciar un centre d’Esplai, i obres en col·laboració i nombrosos articles.
articles anteriors
altres blocs
sumari
actualitat
El Vaticà condemna la proposta de... | Miró "Alguns pastors de l... | Malestar a Canet perquè el bisbat... | La llarga història de les escoles... | 30 anys de cooperació escolà pia... | L'esquerra polonesa vol... | Entre el papa i el Barça | Una derrota anunciada | Els membres del consorci del... | "Això només és la primera...opinió
Mostrar i amagar el cos | Nova imatge del bloc de joves del... | Stephen Hawking i la metafÃsica | "D'on ve la nostra idea de Dé... | Més enllà dels perÃodes obscurs | El somni de Noé | Canviar-ho tot, perquè res canviï | "El Gran Designi", per Jorge... | Reunió de becaris de la Fundació Joan... | Avanç de la programació de la Delegaci...recursos
Pregà ria virtual: SÃndrome de... | Fauna Parroquial: ¡AVE! | Com preparar el primer dia d... | Espai Sagrat | L'evangeli en una vinyeta:... | Colla d'amics de Jesús: Què... | Prega-rock: Arde el cielo (Maná) | Què és la salmonel·losi? | Espai Sagrat | L'evangeli en una vinyeta:...






