El capítol provincial dels claretians, en directe
Aquest dissabte es tanca a Vic el capítol provincial dels claretians de Catalunya. Una trentena de missioners claretians de les diverses cases que tenen a Catalunya s’han reunit durant aquesta setmana per renovar el càrrecs de la província i marcar les prioritats dels propers sis anys. Una de les novetats d’aquest any ha estat l’edició d’un bloc adreçat especialment a la comunitat claretiana i als seus col·laboradors per seguir dia a dia el treball del capítol, com explicava fa uns dies Pere Codina en el seu bloc de CatalunyaReligió.cat.
Els representants dels claretians de Catalunya han reelegit Màxim Muñoz com a provincial per als propers sis anys. L’equip que acompanyarà al provincial esta format per Josep Armengol, responsable d’espiritualitat i formació, Josep Roca pels temes d’apostolat, i Ramon Olomí en economia.
Màxim Muñoz és claretià des del 1977 i doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma. Actualment és professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i ha impartit classes en diversos centres de formació. També és vicepresident de la Unió de Religiosos de Catalunya i secretari de la Conferència Ibèrica de Provincials Claretians.
En el capítol provincial s’han revisat el treball de les diverses institucions claretianes: els col·legis de Barcelona i Valls, l’Esportiu Claret, l’Editorial i la Llibreria Claret i la Fundació Claret, entre altres.
Alguns dels temes plantejats en el capítol provincial és la relació i el treball conjunt entre els claretians i els laics. Aquest treball conjunt es realitza a les escoles, i també a les parròquies de Barcelona, Lleida, Girona, Valls, Sant Boi i Sallent que regenten els claretians, o en l’ONG Enllaç Solidari. En aquest debat hi han participat diversos laics implicats en aquestes parròquies i institucions. L’impuls a les vocacions ha estat un altre dels temes del capítol.
Etiquetes: Notícies, capítol provincial, claretians, Màxim Muñoz, Vic
Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
més noticies
-
Dc, 8/09/2010
(Salomó Marquès/ El Senyal) La presència de les congregacions religioses dedicades a l'ensenyament al bisbat de Girona és força anterior al segle XIX. Recordem, per exemple, els jesuïtes, que es dedicaven a l'ensenyament de la retòrica i la...
-
Dc, 8/09/2010
Coincidint amb els trenta anys de la seva presència al Senegal, l'escolapi Josep Artigas farà un repàs dels seus darrers 30 anys al país africà, explicant els projectes desenvolupats com...
-
Dm, 7/09/2010
(Carla Herrero/CR) Més d’1 milió de nenes i nens catalans han començat aquest dimarts l’escola. CatalunyaReligió.cat hi ha estat present i aquest dimarts al matí ha anat a l’escola Vedruna de la Carretera de Castellar, a Terrassa....
-
Dll, 6/09/2010
El cardenal Lluís Martínez Sistach pronunciarà aquest dimarts una conferència a Santiago de Compostel·la sobre “Raons per a la presència pública de l’Església: el discurs ètic sobre economia i política de la...
-
Dll, 6/09/2010
(David Casals – CR) Comença un nou any segons el calendari jueu: el 5771, festivitat que enguany comenta a la posta de sol del 7 de setembre i dura fins el dia 9. L'Any Nou coincideix amb el final de la collita, i aquest esperit de balanç i avaluació impregna...
-
Dg, 5/09/2010
(Ramon Rivera - Santuari del Miracle) El Miracle és un Santuari, complex, que commemora una aparició mariana del 1458; està a dinou quilòmetres de Cardona i quinze de Solsona, en un lloc silenciós, ben comunicat (a una hora i mitja de...
-
Ds, 4/09/2010
(Jordi Llisterri-CR) Raimon Panikkar havia celebrat els 25 i els 50 anys de la seva ordenació sacerdotal a Montserrat; havia mantingut una relació molt estreta amb monjos com Evangelista Vilanova, que continuava amb altres benedictins com Lluís Duch, Joan Carles...
-
Dv, 3/09/2010
(Jordi Llisteri/Carla Herrero-CR) Les entitats religioses podran gaudir a partir d’ara d’una sèrie d’ajuts a les despeses que els hi suposa adaptar-se al nou reglament de la llei de centres de culte. La Generalitat hi destinarà un pressupost de mig mili...
-
Dv, 3/09/2010
(Jaume Flaquer/Cristianisme i Justícia) Comença a ser ja tradicional que el Consell Islàmic de Catalunya ...
-
Dij, 2/09/2010
(Arquebisbat de Barcelona) La catedral de Barcelona ja té des d’aquest dimarts una capella dedicada al beat Pere Tarrés i Claret (Manresa, 1905- Barcelona, 1950). En un acte celebrat a la catedral de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, ha beneït...
-
Dij, 2/09/2010
Segons informa la Fundació Escola Cristiana de Catalunya finalment s’ha descartat iniciar el curs a les escoles concertades amb protesta prevista per al proper 7 de setembre. S’havia proposat no fer classe el primer dia de curs.
Tot i això, en un comunicat...
-
Dij, 2/09/2010
(Bisbat d’Urgell) L’Arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, ha presidit aquest dimecres al matí la celebració eucarística de la Diada de Sant Gil al Santuari de Núria, en el transcurs de la qual ha fet una pregària a la Mare de D...
-
Dij, 2/09/2010
Jubany, Torrella, Camprodon, Malla, Guix, Martí Alanis, Carles, Moncadas, Daumal... són els bisbes catalans que l’any 1985 van signar el document Arrels Cristianes de Catalunya. 25 anys després ja només en poden parlar tres: Carles, Malla i Camprodon....
-
Dc, 1/09/2010
(Redacció) Des d’aquest dijous i fins el 30 de setembre es pot visitar a la Sagrada Família una exposició sobre els vitralls creats per...
-
Dm, 31/08/2010
Aquest dimarts, el govern de la Generalitat ha aprovat concedir la Medalla d’Or de la Generalitat a l’Abadia de Poblet. El guardó, la màxima distinció que atorga el Govern i que...
sumari
actualitat
El Vaticà condemna la proposta de... | Miró "Alguns pastors de l... | Malestar a Canet perquè el bisbat... | La llarga història de les escoles... | 30 anys de cooperació escolàpia... | L'esquerra polonesa vol... | Entre el papa i el Barça | Una derrota anunciada | Els membres del consorci del... | "Això només és la primera...opinió
Mostrar i amagar el cos | Nova imatge del bloc de joves del... | Stephen Hawking i la metafísica | "D'on ve la nostra idea de Dé... | Més enllà dels períodes obscurs | El somni de Noé | Canviar-ho tot, perquè res canviï | "El Gran Designi", per Jorge... | Reunió de becaris de la Fundació Joan... | Avanç de la programació de la Delegaci...recursos
Pregària virtual: Síndrome de... | Fauna Parroquial: ¡AVE! | Com preparar el primer dia d... | Espai Sagrat | L'evangeli en una vinyeta:... | Colla d'amics de Jesús: Què... | Prega-rock: Arde el cielo (Maná) | Què és la salmonel·losi? | Espai Sagrat | L'evangeli en una vinyeta:...


M.S. : Ara veig que volia provocar-me. Què passa rcdd certification amb el català, que té antagonistes 117-201 a la seva pròpia àrea d'influència? Aquesta és una qüestió que jo m'he demanat molt i la m'he formulada intentant respondre-la, he participat en debats, taules rodones pmp dumps, taules quadrades, de tot... i he arribat a la conclusió de què hi ha dos motius: un és històric, simplement, ens ve de la sscp cism exam questionsignorància. Malauradament el temps de la dictadura i abans, a la gent normal - jo sóc una persona normal, mon pare era un botiguer, jo vaig heretar una botiga i després vaig arribar ibm certification dumps al món de les lletres per vocació -, no ens explicaven bé les coses. Per tant, avui mateix he sentit per la ràdio una senyora que “bramava” dient que “per favor, per què hem de dir català si és tan guapo dir mallorquí?” Jo crec que partim d'un desconeixement a+ questions. Des del punt de vista científic, només hi ha una llengua que els lingüistes denominen català, que aquí li volem dir mallorquí, no té més problema perquè cisco certification també ho és. Dit tot això, també he de dir que aquesta culpa que he donada és antiga, vella, històrica, però hi ha una culpa moderna: essent més papistes que el Papa, més catalanistes que els catalans, més profetes que el gran profeta han acabat per fer odiosa aquesta llengua dins la seva pròpia àrea que és ca nostra ccent. Si les coses s'haguessin fet amb més suavitat, amb manco intromissions, més tranquil.litat i menys agressivitat, avui la 1Y0-A05 gent, que ja ho ha assumit, la gent més jove HP0-D03 ja ho ha assumit, però la més major encara no, ja ho hagués assumit. El català a Mallorca ha esta víctima de dos fonamentalismes: el que ve de lluny i el que scjp dumps tenim ara ccip.