L'actualitat religiosa des de Catalunya

Imatge portada: 

Mossèn Ballarín ha fet noranta anys: va néixer a Barcelona el 8 de febrer de l’any 1920. Fer anys no és girar lleugerament els fulls del calendari, sobretot quan es tracta d’una vida dura, pastada en el dolor i la llarga malaltia. Ballarín va fer la guerra, va formar part de la quinta del biberó, amb els membres de la qual establí lligams indestructibles.
 
I encara «un cop acabada la guerra al camp de concentració, amb polls i fam, vaig començar a tossir de tísic». Una tisi no diagnosticada, les seqüeles de la qual l’han acompanyat tota la vida. Després, a casa seva, a Matadepera, hi va passar sis anys malalt. Anys on va submergir-se en la contemplació i la lectura, de Llull a Cervantes fins a Dant. Als 26 anys va entrar a l’oratori. Els felipons l’enviaren a estudiar al seminari de Solsona, que va dirigir durant sis anys. Recordant aquell temps escriu: «Només estudiava i pregava. Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposar tantes marors, per salvar-hi per sempre més els silencis de Matadepera.»
 
El 1953 va esdevenir capellà custodi del santuari de Santa Maria de Queralt. Allí escriure es va convertir en bona part de la seva tasca pastoral. Més que un escriptor, ell se sent «un capellà que escriu». Així es va anar forjant la seva prosa, teixida de frases curtes, incisives, amb imatges provocadores i amb cultismes exactes. Encara que, com ha repetit després «de tot el que he llegit, quan arribes a la maduresa només et quedes amb tres o quatre autors... la cultura és com el pòsit del vi, allò que resta quan ja has oblidat tot el que creies saber». Els llibres de mossèn Ballarín han marcat dues generacions. Destaca sobretot el que va escriure inspirant-se i actualitzant la figura de sant Francesc d’Assís (Francesco, Barcelona, Edicions 62, 1967) curull de poesia i d’espiritualitat. Va crear també un personatge cèlebre, fins i tot televisiu, Mossèn Tronxo (Barcelona, Club Editor, 1989), un elaborat clergue rural que respon
a la seva màxima: «M’estimo més predicar amb espardenyes.» La imatge més humorística del sacerdot. Les seves col·laboracions a l’AVUI han estat molt seguides i han aportat a creients i no creients una altra visió de l’Església i de la seva relació amb el món contemporani. També l’hem tingut a Ràdio Estel i ocasionalment ha col·laborat a Catalunya Cristiana.
 
El 1995 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi i l’any següent va guanyar el premi Ramon Llull de novel·la amb l’obra Santa Maria, pa cada dia: el rostre més tendre de l’Església, on es fa palesa la seva arrelada devoció a la Mare de Déu. El mateix dia del seu aniversari es va presentar el llibre Què pensa Josep Maria Ballarín escrit per la periodista Mònica Fulquet i prologat pels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall i pel del Barça Joan Laporta, una triada encertada perquè Ballarín ha estat i és un ciutadà de Catalunya i un culer fervorós. S’equivoquen els qui volen etiquetarlo de progressista o de retrògrad. Mossèn Ballarín supera amb saviesa i humor tots els extremismes.
 
Des de Catalunya Cristiana felicitem cordialment aquest clergue singular que tant de bé ha fet amb la seva predicació i la seva obra. I si fora una gosadia desitjar- li molts anys de vida, sí que li desitgem que els que li restin els visqui amb tanta plenitud com fins ara mateix.
 
Editorial publicada a Catalunya Cristiana.
 
Aquest dilluns a dos quarts de vuit del vespre es presentarà el llibre Què pensa Josep Maria Ballarín de la periodista Mònica Fulquet. L’acte tindrà lloc a la Llibreria Bertrand de Barcelona. Hi intervindran Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Joan Laporta.